Al vell oest americà penjaven uns cartells amb la cara dels més dolents de la «comarca» i donaven una bona recompensa per la seua captura: WANTED, resava el pasquí. I el tipus lleig a rabiar i amb barba punxosa de set o vuit dies, mirava desafiant a tot el que se l’esguardava de prop. Una […]
El millor de tots, sense dubte, Tirisiti: amb aqueixa gràcia que només els ben dotats per a l’art de «Cúchares» tenen. Muleta al vent, moviments ràpids però segurs, nervis ben controlats i la valentia com un ressort d’impagable fortuna. Sí, Torero!!! Torero!!! I la gent emocionada aplaudeix la faena i li dedica els millors elogis […]
No recorde que hi hagueren autobusos escolars per aquell temps. Parlem dels anys cinquanta. Però hi havia, això sí, alternatives ben fàcils de posar dempeus, i disposades per a resoldre els problemes de desplaçament dels xiquets als col·legis. Eren segures, garants de la puntualitat i amb la «ràdio» sempre engegada. Eren les rutes: dones que […]
És veritat açò, però ajuda un poc a distingir-los, almenys des de lluny. A mi m’ho sembla. També significa un recolzament important per decidir si allò que ve frontalment és, o no és, un monjo. De vegades l’evidència coronada de la tonsura monacal també posa de la seua part. Sempre m’ha fet gràcia aquest arquetip […]
No es tracta del Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, no. El pobre, a la creu, ja en va tindre prou, i no li’n cal, ja, cap cosa més. I paga la pena deixar-lo ben tranquil. Veritat? Aquí fem referència a l’expressió reconeguda com una mena de daltabaix definitiu. Diem: per a més «inri»…, i amb açò […]
Les societats limitades tenen un aire de familiaritat, o d’interdependència, o de veïnatge, o de control fàcil i elemental, que les alleugereix de dubtes metafísics, i de negociacions per darrere de la porta per fer-s’hi amb el major nombre possible d’accions. Les S.L. són de fiar, en principi, i si no li demanen pa a […]
Massa pel·lícules bèl·liques…El caporal de comunicacions a «Casc d’acer», mitjançant la ràdio (a manera de motxilla que duu a l’esquena, talment com una creu), rep instruccions del seu capità, tot contestant John, l’esmentat caporal: AFIRMATIU!!!, i donant a entendre que les ordres han estat rebudes correctament, en temps i forma, i que, aquestes, seran acomplertes […]
Si cridaners són aquells que criden, doncs és evident, i molt fàcil de comprendre, que titulars cridaners són aquells que també alcen la veu, però ara des d’una fulla de paper de periòdic. Tot clar com l’aigua. I per què hi ha rètols (textos) als diaris que escridassen tant? Potser serà perquè volen fer-se escoltar […]
Al poble hi havia un cinema molt antic, quasi una ruïna. Però marxava d’allò més bé, doncs tres pel·lícules: una d’indis i vaquers (de malnom comboixada), una altra de policies i de lladres i la tercera, quasi sempre, d’amor, eren reclam suficient per a un públic no massa exigent, potser com nosaltres, la nostra colla. […]
Si Noé alçara el cap…Imagineu-vos-el per un moment. El pobre, tan atrafegat com va estar a la recerca del bestiar necessari per a donar-li continuïtat a la vida (mascle i femella de cadascuna de les espècies, amb rigor (tot ben sexat) i sense concessions de cara a la galeria, clar; altrament li haurien palpat la […]
Podríem estar parlant, vés a saber, per exemple, de la Beat Generation, amb Jack Kerouac, o Cassady al front, però no, no es tracta d’açò, almenys ara i aquí. També podríem referir-nos a Beat com a pulsió, ritme o compàs, però tampoc és açò, no. Inclús, Beat, podria dirigir-nos cap al coneixement d’una aplicació per […]
De vegades ens ho posen molt difícil, complicant-nos l’existència i perjudicant el nostre, ja minso, enteniment. Doncs sí. Sabem que la Serra de la Mariola resta tota a floretes, però sí o no? Unes vegades és sí, i unes altres és. no. No hi ha manera d’aclarir-se, ni tampoc amb lleixiu ho aconseguim. I ens […]