Els heu vist? Ells i elles deixant anar el cap una mica esbiaixat, perlats de finíssimes gotes d’aigua fresca per tota la cara, rodolant a sobre de l’arena d’una platja deserta, jugant, molt lleument, amb l’escuma quan s’afanya per conquistar la ribera de la mar. Sí, els anuncis tenen un no sé què d’indeterminada eloqüència, i que parlen del luxe, de la bona vida, de l’èxit, de la fortuna i del plaer de viure…

Els heu vist? Elles i ells estovant-se, amb una certa discreció, l’entrecuix, i mirant cap a l’infinit còsmic, lloc on viuen les fantasies i els delers més insospitats. Els llavis premuts pel gust, els ulls sangonosos per la luxúria i la passió, quan la resta del món ja no importa, doncs s’ha esvaït com el sucre (millor la sacarina) dins la tassa d’un cafè reconfortant. Ai!!! 

Els heu vist? Ells i elles, centrifugats per l’optimisme de la joventut, agafats de la mà i corrent per un paradís d’herba delicada que s’hi agombola amb el ventijol que tot ho amera. De sobte un fat invisible els empeny i tots dos rodolen pel terra, rient, mostrant les dents blanquíssimes, amenaçant l’univers amb la seua felicitat apoteòsica…

Els heu vist? Elles i ells a bord d’un meravellós vaixell, freturosos, blasmant l’energia tota, incorporant el desig a la realitat dels somnis possibles de satisfer, en aquest precís instant, ja mateix, ara…i les veles enfrontant l’horitzó… 

Quasi ens ho creiem, veritat? Menys mal que sempre restem atents a les possibles calamitats que se’ns puguen venir a sobre, i que mai no baixem la guàrdia, i que ens mirem la televisió una mica de costat, i que ens importa una llet l’estupidesa militant de les colònies, i que li fem «botifarra» als guapos, les guapes i la mare que els va parir tots junts, i que ens afecta un carall escoltar, a cau d’orella, parlar en francès, o en anglès…quan s’anuncien perfums d’alta gama. I tot això. I més. Val?