Tanca, que se’n fuig el conill!!! Expressió un tant equívoca que pot significar moltes coses, i de diversa consideració a l’hora de fer-ne la reflexió escaient. El conill, animal de corral (quasi, però no sempre), és un animalet simpàtic, graciós, pelut i amb unes orelles enormes que li surten per damunt del cap, a manera d’antenes per a l’estratègica vigilància. També té a la boca dos dentoles immenses que li aprofiten per a rosegar els aliments que li serviran de nutrients. Bugs Bunny és un clar exemple d’allò que comentem, i també ho és de l’alegria que transmeten els seus còmics als infants.
El conill, més enllà de la particular experiència que cadascun de nosaltres haja pogut tenir amb ell, via alimentació, o vés a saber, interpreta, com ningú ho ha fet mai, la velocitat: «…corre com un conill…», hom diu. També diem: «…eixe fa cara de conill…», quan l’afectat es gasta de pam i mig les dues dents centrals (les pales). En fi, el conill té grans referències, i molt ben il·lustrades, a la nostra societat contemporània. Encara que els caçadors – depredadors els afusellen de manera inclement, sense pietat, omplint-los la panxa de perdigons (de plom dirien els cawboy; comboisos per als amics). I els pengen d’un cruel mecanisme al costat de la cuixa per exhibir els trofeus de la cacera. Què bèsties!!!
Tanca, que se’n fuig el conill!!! Per què em reclamava l’agüela (agüelita, li dèiem) atenció a l’hora de tancar bé la porta de la saleta d’estar? Mai no havia vist cap conill per casa, jo. Fins que vaig entendre que el conill era una metàfora de l’escalfor, i que calia prendre cura de no malbaratar la calentoreta del braser (la copa), doncs amb la porta oberta, o mig tancada, la tebiesa – conill marxaria de seguida i sense esma. Quanta importància té la literatura, veritat? Amb una bona metàfora, tot apanyat. I no està gens malament filiar el conill amb la calentoreta, per damunt de totes les coses, car si el conillet resta amagat, o ben abrigat, aleshores tot funciona costera avall, i sense resistències pesants que contravinguen l’ordre natural de les coses.