Vaig tindre un somni on la saviesa de les persones s’imposava a la ignorància, no hi havia policies ni exèrcits, perquè no hi havia res que ‘guardar’, ni cap llei que defendre amb la força.
Es tractava d’un ordre perfecte on es respectaven els drets humans sense necessitat de convencions socials. Cap persona era manipulada, marginada o discriminada, gaudint d’una llibertat total, sense papers, bancs o televisions.
Totes i tots feien realitat els seus projectes, sense enveges, sense venjances, una autèntica germanor mundial, lluitant per ajudar-se a superar les dificultats i ser més feliços cada dia.
Però, al despertar, l’amanéixer gris i sorollós de la ciutat em va fer veure la total disparitat entre els meus somnis i la crua realitat. Vaig tindre clar que el més important és actuar: ser fidels als nostres valors, a la nostra missió; resistir la temptació de deixar-se dur, no resignar-se mai, seguir lluitant i gaudint, sense por al que diran o a ser diferent.
Ara, continue somniant, sols per a que la vida em done forces suficients per continuar canviant l’actual desordre amb un somriure, superant l’angoixa de saber que al final dels meus dies, tombat al llit i sense poder moure ni un dit, seré conscient que tota la meua vida l’he dedicada ‘tant sols’ a lluitar per allò amb el que crec: per un somni.