Sents un doloret somort al pit cada cop que respires? Et sembla que ja no eres tu després de beure’t el sèptim gintònic?

Passes por cada vegada que t’asseus en una cadira de boga? Les teves analítiques tenen més subratllats i negreta que el sumari de la Gürtel? Potser ha arribat el moment d’abandonar la vida sedentària, canviar d’hàbits i fer una mica d’exercici si no vols passar el que et queda de vida – segurament poc – presoner del teu cos.

Doncs si ja has pres la decisió d’alçar el cul de la cadira i donar-li un poc de marxa a la teua vida ara has d’afrontar la primera gran decisió: Quin esport practique? Skeleton? Bobsleigh? Luge? No. A la zona no es donen les condicions atmosfèriques adequades. Buzkashi? Massa violent i a més les cabres les necessitem per a l’entrada? Speed Bádminton? Ens falta terme municipal. Curling? Massa avorridor i com hi ha la tradició que l’equip guanyador convide al perdedor a una consumició no guanyaríeu mai.

I… per què no trail running? Cada vegada hi ha més gent que s’inicia en aquesta modalitat esportiva, digues-li modalitat digues-li religió, practicada per milions de persones al món -segurament entre d’ells la teua veïna, la teua núvia i el teu millor amic- ja siga individualment o de manera col·lectiva. En general, vull dir. No que la teua veïna, la teua núvia i el teu millor amic queden per tindre algun tipus d’enteniment esportiu o d’altra mena. O potser sí.

El problema és que segurament no hauràs corregut més de 10 minuts seguits des de que anaves a l’institut. No pateixis Tipografia La Moderna, en la seua vocació de servei públic, t’oferira una volta al mes en aquesta secció, encara sense patrocinador, una sèrie de consells tècnics, paisatgístics, fitosanitaris mitjançant títols com: ‘I ara que em pose’, ‘La via verda més enllà del colesterol’, ‘Les motxilles no són per a l’estiu’,’Una nevada on no neva mai’,’Un solitari en el Trail Solidari’,’Més alt, més lluny, més fort i, sobretot, més fluorescent’, ’Sabatilles grogues de color carbassa’,’Els cims del Montcabrer’,’L’ombria del manco o l’ombria del garrofer’ i molts altres que t’ajudaran a superar els entrebancs amb els que t’hauràs d’enfrontar a mida que t’endinses en l’apassionant món de les carreres de muntanya, que t’ajudaran a començar amb bon peu i que et recordaran que un viatge de mil quilòmetres comença amb un sol pas.

Ah i si et ve de gust pots adreçar els teus comentaris, suggeriments i consultes al Doctor Jornet, que malgrat no haver corregut mai, ha llegit molt sobre el tema, a: info@tipografialamoderna.com