Tenim un vocabulari en la nostra llengua increïblement ric, variat, amb centenars de localismes i expressions, moltes vegades inclús amb més varietat que algunes de les llengües més parlades del món. Però en especial, tenim un detector, una alarma, d’allò que massa vegades fem per ací també, i que tristament defineix part del nostre oci.

La nostra cultura te molta de la seua activitat al carrer, als espais oberts. Una quantitat nombrosa d’hores de sol i de temperatura lloable, conviden a eixir de casa amb la mínima excusa, i per tant, tot esdeveniment festiu i d’oci, es sol concebre així. Vivim al país del sol, on la presència d’aquest, a vegades crema certa tranquil·litat, compostura, i recolliment, on si observem de prop, sabem tots de sobra, que la majoria de vegades, el nostre oci es basa en fer l’animal.

La dinà, la mascletà, la cordà, l’anjuntà, la cordà, l’antrà… paraules que ja per si soles, per entonació i caràcter, son sinònims d’un esdeveniment social basat en el soroll, en la quantitat desmesurada de gent, i en bàsicament, passar-ho be sense massa control i descivilitzant-nos. Aquesta “À” és l’alarma i el detector de grolleries i xavacaneries per excel·lència, que tristament ens defineix massa vegades al llarg de l’any, on uns pocs, tracten de posar al centre de l’univers la seua diversió, sense importar-los qui viu, qui descansa, o simplement qui s’asseu prop.

El llenguatge és una ferramenta social, i cultural, i aquesta vegada és una màquina de la veritat, de quin tipus de diversió entenem en segons quins espais, aspectes i moments de la nostra vida. Sempre trobem comentaris quan algú parla “foradat”, parla de forma elaborada, parla “anredrat”… doncs ja sabeu amb qui esteu parlant, si trobeu un interlocutor que abusa, o el relacioneu sempre amb aquest tipus de mots, els quals acaben amb «à final amb accent obert i xavacà». Ja sabeu els seus gustos, el tipus de cultura que el fa gaudir, o millor dit, d’oci. I també, si us doneu compte d’aquest ús en primera persona, pot ser és un moment adient per considerar si la propera trobada amb amics, desitgeu que siga un dinar, o una dinà.