L’altre dia a la una de la matinada els oients del “El Larguero” es van assabentar que a Cadis hi ha un club que s’anomena Alchoyano. Exactament. Com el nostre però amb hac. ¿Es tractava d’una broma? ¿Algú volia aprofitar-se de l’estirada mediàtica del nostre heroic Deportivo? ¿Era un senyal més de que s’apropa la fi del món? Si seguiu llegint potser trobareu la resposta a aquestes preguntes. O potser no.
La cosa, segons va explicar Manuel Visglerio, tresorer del club, va anar més o menys de la següent manera. L’any 1988 uns amics d’Alcalá de los Gazules, província de Cadis, que jugaven a futbol sala i que presumien de tindre més moral que l’Alcoyano (perquè després de dos anys de competició el millor resultat que havien aconseguit era un 0 a 6 en contra) van decidir oficialitzar la relació esportiva i fundar un equip.
El 1990 van anar a inscriure’s on s’inscriuen els equips de futbet i els van preguntar qui nom volien posar-li a l’equip. Tots a una veu van respondre que volien anomenar-se com l’equip de la moral ¡Alcoyano!. Com és lògic, el funcionari encarregat del registre els va dir que Alcoyano no podia ser perquè ja hi havia un, l’únic, el vertader, i que devien pensar un altre nom. No van pensar molt. Van preguntar que si li afegien a Alcoyano una hac s’hi valia. I el funcionari, que devia ser descendent de l’escrivà que va inventar el cognom Chordá a partir de Jordà, va dir que: ¡clar!.
Acabava de néixer el UD Alchoyano.
Un club que va conèixer la glòria l’any 2007 en guanyar el Campionat d’Espanya Sènior de Futbol Sala i que, després de dècades en l’anonimat, fa uns dies, quan el tren de la fama va passar davant la seua porta (a causa de l’eliminació del Real Madrid a mans de l’Alcoyano) s’hi va pujar. Aconseguint fer-se no només amb un altaveu mediàtic a la SER sinó també amb la promesa d’Antonio Justícia, president del Deportivo, de jugar “en cuanto pase todo esto” un partit amistós Alcoyano-Alchoyano. I qui sap si amb el temps també un agermanament entre les dues entitats esportives.
I ja posats també entre els dues Ajuntaments. Per què no?
¿Sabeu que Alcalà de los Gazules, seu del Alchoyano, és una bonica localitat de cases blanques que està declarada conjunt històric, com el casc antic d’Alcoi, i que també, com Alcoi, està situada junt a un Parc Natural, el de Los Alcornocales, on habiten, en temporada, cigonyes, milans, falcons i ¡ojo al dato! també voltors?
¿Sabeu qui és el Patró de la localitat? Efectivament, Sant Jordi. Que com és lògic té una església parroquial dedicada al seu nom, construïda al segle XVI sobre el solar d’una antiga mesquita, i situada a la zona més alta de la població. I també un hotel San Jorge de dues estrelles que admet mascotes i ofereix, entre d’altres coses, WiFi gratuïta, barbacoa i una terrassa amb vistes a la Sierra del Aljibe.
Per suposat també tenen unes festes patronals que se celebren ¿el 22, 23 i 24 sempre? No exactament. El 23 d’Abril (caiga com caiga la Setmana Santa) i el dissabte i diumenge més pròxims perquè tots els que no resideixen a la localitat puguen anar a les festes del seu poble sense problema. En açò – hi ha que reconèixer-ho – els amics alcalalins ens porten segles d’avantatge als alcoians.
Unes festes on la activitat més destacada és la solta i toreig de bestiar boví que, malgrat no ser com els nostres moros i cristians, coincideixen amb el fet que a totes hi ha abundància de banyes. Allí per les vaquetes i ací pel guarniment dels esquadrers.
Així que aneu amanint les maletes perquè no vos estranye que ‘cuando pase todo esto’ tinguem que desplaçar-nos a Alcalá de los Gazules per aprofundir en el que pot ser el principi d’una gran amistat entre dos clubs – o dos poblacions – bessons separats només per 700 quilometres i una hac.
A propòsit de la hac. Els socis fundadors del Alchoyano, que van tindre a bé triar la hac, una consonant muda, per eixir-se amb seua; podrien haver tingut un poc de cura i haver-la situat en un lloc on la hac no perguera la seua mudesa. Es a dir, en qualsevol lloc de la paraula excepte després de la ce, perquè aleshores es produeix el dígraf “ch” que sense voler ens porta al cap paraules com choto, chona, choni, choco, chocho, etc.
