Trenta-sis anys després de la publicació del llibre Archipiélago (Lindes, 1978) de Jordi Botella i Joan A. Climent Fullana i seguint l’itinerari d’aleshores, ahir 20 de febrer es presentava a la Biblioteca Municipal de Muro, dins del cicle “Dijous literaris”, la reedició en biblingüe Archipiélago/Arxipèlag (Germania, 2014).

Archipiélago/Arxipèlag és un viatge per la pell del desig i per la pell de les paraules, on el viatger haurà de recórrer cada vers, cada tacte, cada illa, fins conquerir el poema, el cos, l’arxipèlag sencers. Un llibre fet de terra i d’aigua, d’illes i de mar; però també de silencis i d’absència, que destaca per la frescor i la potència dels seus versos, on la joguina va de la mà de la bellesa, la sensualitat i el simbolisme. Els poemes habiten un espaitemps palpable, real i, alhora, de natura mítica, insondable. Els jocs de paraules impossibles ens possibiliten més d’un sentit, de la mateixa manera que l’estructura (disposició del poema en la pàgina) ens permet infinites lectures, infinits viatges. Un poemari que, quasi quatre dècades després de ser escrit, aguanta les envestides inclement del temps.

Fou l’escriptor murer Manolo Pérez Berenguer l’amfitrió d’aquesta vetllada tan emotiva que comptà, a més, amb la presència del poeta alcoià i coautor del llibre, Jordi Botella, i de Mercè Climent, traductora del llibre i filla de l’altre autor, Joan A. Climent Fullana.

Amb les primeres paraules de Pérez Berenguer ja s’intuïa que l’acte aniria més enllà de les convencionals presentacions de llibres. El seu parlament era tot un cant a l’amistat –de fet, el titulà “Els amics amants” –, on ens convidava a fer un passeig que començava en 1976, quan naixia la seua amistat amb Fullana. Amb l’emoció enganxada a la gola anava fent-nos un retrat dels dos autors d’Archipiélago, emmarcat en uns temps difícils –acabava de morir Franco– però alhora esperançadors –naixia la Democràcia, naixia l’amor. I com que tot cant ha d’anar acompanyat de música, jaspià el seu text de cançons de l’època que anà dedicant als amics d’aquell temps, molts presents a la sala.

Jordi Botella, amb l’humor i la ironia que el caracteritza, es traslladà als seus divuit anys per explicar-nos com nasqué aquest poemari escrit a quatre mans i com l’editorial Lindes s’interessà per ell. No faltaren totes les anècdotes i secrets del llibre –o quasi tots, mai sabrem què poemes escrigué ell i quins Fullana– i les sensacions que li produïa abocar-se a la seua lectura quasi quatre dècades després d’haver-lo escrit. Acabà amb la lectura d’una elegia que escriví quan l’amic Fullana faltà, l’u de desembre de 2005.

Mercè Climent, per la seua part, explicà el perquè de reeditar Archipiélago i fer-ho en versió bilingüe (castellà/valencià). També comentà la dificultat de traduir aquest poemari carregat de retòrica: aliteracions, paranomàsies, polisemies, jocs de paraules, rimes internes, dobles sentits… que, sovint, es perdien de passar d’una llengua a una altra.

L’acte acabà amb la lectura d’alguns poemes per part de tots tres i la signatura d’exemplars.

La gira arxipelàgica tot just acaba de començar. Pròxima illa: Alcoi.