Presentem l’esperat tercer disc de la banda alcoiana. Major propòsit és un disc líricament inspirat en l’obra de René Magritte que articula un discurs propi al voltant de la ‘poètica del misteri’ del pintor surrealista. Potser siga el treball més rodó de la banda, doncs aconsegueix conjugar la vessant més íntima i confessional del grup (la del primer disc) sense renunciar a la pluja de decibels i la intensitat guitarrera dels millors moments d’ ‘Atles Enharmònic’

Després de dos anys de l’aclamat  Wegener -en col·laboració amb Hugo Mas-, Arthur Caravan presenten Major propòsit, l’esperat tercer disc de la banda alcoiana. Concebut a foc  lent entre l’estiu de 2015 i l’hivern de 2016, el disc conta amb la producció de Dalmau Boada (Esperit!, Les Aus) qui no només ha dissenyat el so i mesclat el disc, sinó que també hi ha col·laborat com a membre en moltes de les cançons.

Major propòsit  és un disc líricament inspirat en l’obra de René Magritte que articula un discurs propi al voltant de la “poètica del misteri” del pintor surrealista. Hi trobarem peces com ‘El Més Enllà’ o ‘Le Mal du pays’, on s’estableix un vincle directe entre la imatge pictòrica i la cançó, i d’altres on potser el nexe no siga tan evident però igualment suggerent : la idea és conjugar música, paraula i imatge de manera lliure però interrelacionada.

Potser per això ens trobem davant del disc més psiquedèlic i agosarat del ara quartet. Però alhora també amb el més comercial i accessible; des de la emotivitat acústica de ‘Temptativa Impossible’ fins la violència sònica de temes com ‘La gran guerra’. Major propòsit potser siga el treball més rodó de la banda, doncs aconsegueix conjugar la vessant més íntima i confessional del grup (la del primer disc) ense renunciar a la pluja de decibels i la intensitat guitarrera dels millors moments ‘d’Atles Enharmònic’

El mateix títol del disc no amaga les ganes de superar l’anomenat síndrome del tercer disc després de les fites creatives assolides en anteriors treballs.

No ho dubteu! Arthur Caravan tornen a ficar-se els guants de combat!

Una entrevista amb Arthur Caravan per Fabien Avenarius LLoyd