slogan tipografia la moderna
Cultura
Cine Colón (1961-1984): Cinefília i modernitat (Capítol 1)
Dedicat a Virgilio Colomina per transmetre la seua passió pel cinema
Pablo Martínez Blanes - 25/06/2024
Cine Colón (1961-1984): Cinefília i modernitat (Capítol 1)
Aforament del Colón (Fototeca AMA)

El lloc que ocupa actualment una coneguda franquícia de roba a l’Alameda Camilo Sesto va ser durant vint anys el vestíbul i l’avantsala d’un dels palaus de la cinematografia alcoiana. Diverses generacions d’alcoians han quedat marcades per la projecció de la pel·lícula E.T. el extraterrestre (1982, E.T. the extraterrestral, Steven Spielberg), durant el mes de febrer de 1983 en una sala de proporcions colossals com va ser el desaparegut Cine Colón. La pel·lícula va estar quatre setmanes en cartell amb plens pràcticament diaris, tot un rècord de permanència d’exhibició fins el moment a Alcoi, superant a títols com Lo que el viento se llevó (1939, Gone with the wind, Victor Fleming) el 1952 a l’Avenida o Ben-Hur (1959, William Wyler) el 1961 al Goya. A aquesta pel·lícula li va seguir en cartell alguns títols taquillers també de diverses setmanes en cartell com Desaparecido (1982, Missing, Costa-Gavras), Víctor o Victoria (1982, Victor/Victoria, Blake Edwards) o Gandhi (1982, Richard Attenborough) amb una programació que no feia en res presagiar el prematur tancament de la sala el gener del 1984.

A quaranta anys d’aquest final, dediquem aquest dossier al Cine Colón, una sala de curta però significativa vida cultural i social a la nostra ciutat. El Cinema Goya amb els seus més de quaranta anys de pervivència, ens va permetre fer una minúscula història del cinema amb interacció alcoiana tenint com a nexe comú a la sala d’exhibició. Lamentablement, amb el Colón no podem repetir la mateixa operació amb els seus vint anys de vida, però sí marcar i reflectir unes tendències i corrents que es van succeir en aquests anys amb una sèrie de pel·lícules, encara que no totes fossin històriques o d’excel·lent qualitat .

Un nou palau de la cinematografia

Segons documentació conservada a l’Arxiu Municipal d’Alcoi[1], Romualdo Terol Aracil, propietari del solar de l’Avgda. José Antonio, 10 (actualment Alameda Camilo Sesto) i l’arquitecte Roque Monllor Boronat presenten una memòria de projecte de sala de cinema el juliol de 1958. Estaria situat al solar que procedeix de la finca anomenada Xalet de Vicens amb una superfície de 1664,32 metres quadrats i una profunditat de 73,82 metres, reservant 24 metres a la part que dóna a l’actual Alameda per construir a dalt un edifici de set plantes d’habitatges luxosos i dedicant la part baixa per a vestíbul i accés al cinema. La capacitat de la sala seria de 1.415 butaques, amb una pantalla de llenç lluminós amb superfície metal·litzada i reflex uniforme, amb una alçada de 4.5 metres i una proporció 1:2’34, que suposa 10,53 metres d’amplada, preparada per als films en Cinemascope del moment. La diferència amb les altres sales del moment és la incorporació d’un sistema de calefacció i refrigeració, una cosa inèdita fins ara, incloent-hi una decoració senzilla de panells blavosos en considerar-se ‘cinema de barriada’ (sic). Un projecte que presenta un pressupost final de 2.200.000 pessetes (aprox. uns 360.000€).[2]

El 16 d’octubre de 1959, el propietari Terol Aracil demana l’autorització pertinent a l’Ajuntament adjuntant la memòria abans al·ludida, encarregant-se de la direcció de l’obra el pèrit aparellador Santiago Pérez Luna[3]. El 20 de novembre, el consistori respon afirmativament obligant a l’inici de les obres el maig del 1960 amb una durada de dos anys. La ja constituïda raó social Cine Colón de Alcoy, S.A. presenta el projecte d’instal·lació d’indústria de projeccions cinematogràfiques on es descriu distribució de l’edifici, maquinària instal·lada i proteccions incloent un pressupost on apareix el sistema de calefacció i ventilació; projecció i so i de moviment de cortines que ascendeix a 403.000 pessetes (67.160 €).[4]

El president de la raó social Juan José Casasempere Pastor i gerent de la sala demana permís per a la seva obertura el novembre de 1961. La premsa local i provincial comença a fer-se ressò d’aquest esdeveniment cultural on Casasempere comenta que no s’ha escatimat mitjans per fer de la sala la més espaiosa i confortable dins de l’elegància i la sumptuositat. La data oficial d’inauguració va ser el 15 de desembre de 1961 amb la pel·lícula Los ballets de París (1960, 1-2-3-4 o Les collants noirs, Terence Young), musical distribuït per Mercurio Films, S.A. amb les autoritats locals del moment com a espectadors convidats, incloent benedicció dels locals a càrrec del Sr. Cura Arxipreste Cirilo Tormo Durá. La sessió té caràcter benèfic en què la recaptació és destinada a la campanya dels fons de Nadal que organitza la Prefectura local del Moviment.

Perfil de Juan Casasempere Pastor

El Consell d’Administració de la raó social Cine Colón de Alcoy, S.A. compost de noms del sector de la construcció com Roque Monllor Boronat, Isidro Cantó Boronat, Juan José Casasempere Pastor, José Pérez Martínez i Romualdo Terol Aracil accepten nomenar com a secretari José Pérez Martínez i president Juan José Casasempere Pastor (Alcoi, 1929-1999), el qual seria el gestor i gerent de la sala durant la seva trajectòria. La inicial intenció d’ell és batejar el cinema amb un nom curt i impactant: Cine Lys (Luz Y Sonido) però sembla que finalment desisteix en haver-hi una coneguda i moderna sala del mateix nom al Passeig de Russafa de València, actualment reconvertit en multisales i encara en funcionament.

Juan José Casasempere va ser un cinèfil contumaç i molt compromès amb la societat alcoiana de l’època, en què va ser també directiu del Club Deportivo Alcoyano  i del Real Alcodiam Club als anys cinquanta i seixanta. El seu compromís va ser enorme com demostren les cartes d’agraïment d’entitats a les que va facilitar la sala per a esdeveniments socials i culturals com veurem després, com ara la Corporació Musical Primitiva, Associació de Sant Jordi o la desapareguda Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos.[5]

A banda de la seva estratègia de programació que veurem després, els seus coneixements i passió pel cinema van arribar fins al punt d’enviar carta al crític de cinema anomenat Mr. Belvedere de la revista Fotogramas. L’anècdota consisteix que a l’estrena de la comèdia espanyola Estudio amueblado 2-P (1969, José María Forqué) l’abril de 1970, es promociona a la cartellera del diari Información amb un error d’impremta “Dirigida per Luis Buñuel” . La revista de cinema inclou el ‘gazapo’ a la secció El museo del recorte amb el seu habitual to satíric, cosa que no senta bé a l’ empresari alcoià “aunque seamos un cine de pueblo, sabemos quién era Buñuel”. Tot seguit, una carta de disculpes de la pròpia revista la rep el Colón promptament, que casualment estrena uns dies més tard Tristana (1970), aquesta vegada sí, de Luis Buñuel. La revista contesta amb aquest missatge: “una empresa que se cuida de estos detalles demuestra tener un alto sentido de la profesión, que por desgracia no es frecuente”

Després d’una encesa polèmica que transcendeix la premsa local i provincial, el seu grau de professionalitat és tan gran que habilita el cinema per a persones de mobilitat reduïda el 1979 consistint en la supressió d’unes butaques a la part central, en haver-se situat durant una sessió un minusvàlid amb la cadira de rodes en ple passadís amb l’impediment del pas en cas d’emergència, provocant una discussió entre l’espectador i l’encarregat de personal, al no voler acceptar el primer les possibles solucions per evitar la congestió del passadís. El Colón és el punt de mira de les protestes que comencen a generar-se per part de les persones discapacitades que encara veuen minvats els seus drets a l’hora d’accedir a una sala cinematogràfica, però aquesta disposa d’una eixida d’emergència al carrer Sant Isidre per on poden accedir amb total normalitat. Des d’ací volem testimoniar i deixar constància dels treballadors més significatius de la sala durant els seus 22 anys de trajectòria: Amadeo Laliga, cap de cabina; Rafael Llácer, ajudant de cabina; Ángeles Blanes Gandia, taquilles; Antonio Ribera Albero, acomodador i encarregat de caldera; Félix Sacristán, encarregat del personal; i Antonia Navarro, neteja.[6]

 

NOTES

[1] Sign. 006454/044, Arxiu Municipal Alcoi (a partir d’ara: AMA).
[2] Un complet reportatge sobre la sala es pot consultar en l’edició del 24 d’octubre de 1961 en Ciudad (BIVIA-on line)
[3] Sign. 006454/044, AMA.
[4] Sign. 003903/037, AMA.
[5] Arxiu família Casasempere Sanus
[6] Etern agraïment a la família Casasempere Sanus, en concret, als fills de Juan José Casasempere: Sones i Juanjo Casasempere por l’ajuda i total col.laboració en la realització d’aquest dossier.

IMATGES
1. Ciudad, 17 febrer 1983 (BIVIA-on line)
2. Façana del Colón en juliol de 1981 (Foto cedida per Virgilio Colomina)
3. Vestíbul del Colón (Fototeca AMA)
4. Juan José Casasempere Pastor (1929-1999) (Foto: Arxiu família Casasempere)
5. Pel.lícula d’inauguració de la sala (Arxiu: Isabel Martínez)

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario