Cinema com a motor social
És latent la cinefília del gerent Juan José Casasempere al llarg dels anys, on se celebren una sèrie d’activitats per fomentar i estimular l’amor pel cinema. Amb motiu de l’estrena de Bonnie & Clyde (1967, Arthur Penn) que té un gran èxit romanent dues setmanes en cartell, el Cine Colón organitza un I concurs de crítiques cinematogràfiques conjuntament amb Radio Alcoy[1]. El premi és de 2.000 pessetes del moment (12 €) i el treball ha de tindre una extensió de dos fulls a doble espai on es parle de tots els aspectes: temàtica, estètica, ètica, etc. La decisió del concurs és publicat en Ciudad en l’edició del 5 de novembre de 1968 on el jurat compost pel president José Antonio Cortázar i els membres José Ferrer, Fermín Ochando, Antonio Doménech, Enrique Luis Sanus i Mario Silvestre, concedeixen el premi a Jaime Bordera Gil, el que després serà membre i directiu de la companyia teatral La Cazuela.
Entre el 1974 i el 1984, l’Asociación de Amigos y Damas de Reyes Magos organitza una gala cinematogràfica el matí del 5 de gener en què es lliuren tots els premis de narrativa i pintura infantil, amb assistència de l’Ambaixador Real el qual declama novament el Ban Reial de l’any en curs. Algunes de les pel·lícules localitzades i de marcat accent familiar que es projecten en aquestes gales són Miguel Strogoff (1956, Carmine Gallone) en 1974; El escarabajo más loco del mundo (1975, Das verrückteste auto der welt, Rudolf Zehetgruber) en 1978; La cabaña del fin del mundo (1975, The adventures of the Wilderness family, Stewart Raffill) en 1979, o El gran recreo (1975, Le grande récré, Claude Pierson) en 1980. Aquests matinals són molt concorreguts sobretot per a aquells xiquets que no han pogut tirar la carta el dia anterior al Ban.
Per a altre sector totalment diferent, s’organitza durant una setmana del mes de maig un cicle dedicat al cinema d’autor, sota la denominació ‘ciclo de cine especial’, interrompent la programació habitual durant deu dies. La primera edició del 1976 es realitza com a complement cultural als actes especials que s’organitzen amb motiu del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi amb una espectacular assistència de públic. Entre el 1976 i el 1981, sis edicions se celebren on es pot veure el millor del cinema d’art i assaig del moment en versió original subtitulada: reposicions de clàssics –La Reina de África (1951, The African Queen, John Huston); Johnny Guitar (1954, Nicholas Ray), La Strada (1954, Federico Felini); cinema independent americà –Easy Rider (1969, Dennis Hopper i Peter Fonda), Bob, Carol, Ted y Alice (1969, Paul Mazursky), Los días impuros del extranjero (1976, The sailor who fell from grace ehit the sea, Lewis John Carlino)- ; directors emblema del nou cinema alemany com Werner Herzog amb Aguirre, la cólera de Dios (1972, Aguirre der zon gottes) i Woyzeck (1979); Rainer Werner Fassbinder amb El matrimonio de Maria Braun (1978, Die ehe der Maria Braun); Volker Schondorff amb El tambor de hojalata (1979, Die blechtrommel) o Win Wenders amb El amigo americano (1977, Der amerikanische freund); grans títols del cinema italià –Portero de noche (1974, Il portiere di notte, Liliana Cavani); El conformista (1970, Il conformista, Bernardo Bertolucci) o La caída de los dioses (1969; La caduta degli dei, Luchino Visconti)-. Tant la pel.lícula de Cavani com la de Visconti tenen tant èxit a nivell nacional que són reposades posteriorment en versió doblada. Títols de procedencia exòtica que rarament haurien tingut cabuda en una programació convencional: de Bulgaria s’estrena Cuerno de cabra (1972, Kozijat rog, Metodi Andonov); d’Hungria, Vicios privados, públicas virtudes (1976, Vizi privati, pubbliche virtù, Miklos Jancsó); i per últim, els imprescindibles del cinema francès com Alain Resnais amb Providence (1977), Eric Röhmer amb La marquesa de O (1976, La marquise d’O) o Walerian Borowzyck amb Una mujer de la vida (1976, La marge). L’última edició del 1981 ja té uns baixos índexs d’assistència del públic, en què els gustos van canviant i ja no hi ha tanta passió pel denominat cinema d’art i assaig.
Assenyalar la quantitat de sessions benèfiques que se celebren durant la trajectòria del Colón com les projeccions del documental Sinfonía española (1964, Jaime Prades) a benefici de la Casa de Beneficència a l’octubre de 1964; o el gener del 1970, el film infantil Johnny Ratón (1969, Vicente Escrivá) a benefici dels Niños Subnormales de Alcoy, un terme impensable avui dia. La més popular és l’organitzada per la Filà Almogàvers el març del 1977 a benefici de l’Asilo de Ancianos Desamparados. La gala consisteix en la projecció d’un documental sobre les Festes de Moros i Cristians del 1945 cedit per l’Associació de Sant Jordi, seguida de la pel·lícula El viaje fantástico de Simbad (1973, The golden voyage of Sinbad, Gordon Hessler). En aquesta doble sessió assisteix l’alcoiana Marisa Abad, habitual a la programació de la Televisió Espanyola de llavors i el popular presentador del concurs de televisió Un, dos, tres Kiko Ledgard, el qual signa un gran nombre de ‘Rupertes’ per als xiques assistents a la gala.[2]
Al marge del cinema, en alguna ocasió el Colón serveix com a sala d’enregistraments. Un dels intèrprets més assidus és La Primitiva que grava diversos dels seus discs de música festera en aquesta sala: Alcoy en fiestas (1966), Ecos del Serpis (1968) i Mi Alcoy (1970). Aquests tres sota la direcció de Fernando de Mora Carbonell, mentre que els altres dos posteriors compten amb la direcció musical de Jaime Lloret Miralles: Ecos de Mariola (1975) i Música de la fiesta (1978). Al matí de l’11 de març de 1979, la mateixa banda juntament amb la Coral Polifònica Alcoiana utilitzen la mateixa sala per gravar el conegut La moral del Alcoyano, himne del Club Deportivo Alcoyano, compost per Miguel Peidro i Jaime Lloret. El director ja és Gregorio Casasempere Gisbert, director musical de les dues entitats, amb la presència de directius del club que organitzen i celebren aquell any les Noces d’Or de la fundació del club futbolístic.
NOTES
[1] Ciudad, 22/10/1968, BIVIA (on-line)
[2] Ciudad, 26/03/1977 (BIVIA, on-line)
IMATGES
1. Ciudad, 15 d’octubre de 1968 (BIVIA, on-line)
2. La Cavalcada de 1974 al seu pas pel Colón (Fototeca AMA)
3. Icònic fotograma de Portero de noche (1974)