No són ben bé de la meua època, però m’agraden molt. Mai no he pogut anar a veure’ls per motius tan coherents com les obligacions però sé sempre on són. Moltes de les seues cançons, a més, no són records meus, sinó heretats. «Jo m’arreglava per eixir els divendres escoltant Friday I’m in Love», m’han dit més d’una vegada els meus pares o els seus amics. I, sense haver-ho viscut, acabes sentint una nostàlgia prestada.

The Cure ja és una banda veterana. Després de quasi cinquanta anys damunt dels escenaris no necessiten demostrar res. Per això escullen molt bé on apareixen. El passat 5 de juny, al llarg de dos hores i mitja, van actuar al Primavera Sound de Barcelona, l’única aparició que fan aquest any al nostre país. L’última vegada, el 2022, només dues dates. No sembla una estratègia comercial sino més bé la decisió d’algú que sap perfectament quin públic busca.

Tal i com estan ara els festivals de música al nostre païs, on manen els quedabé Siloé i els acomplexats Ultraligera, no m’extranya. Les mateixes lletres i la mateixa estètica estudiada. Ells no saben que ningú els escoltarà d’ací vint anys; si m’apretes, deu. Consumim la música amb la mateixa velocitat amb què consumim les notícies, les sèries o les opinions i passa el que passa. Tot es converteix en immediat i substituïble. Ja no hi ha temps perquè una cançó cresca dins de nosaltres. A part, amb estos damunt de l’escenari resulta molt difícil.

I The Cure sense necessitat de reinventar-se cada sis mesos, sense escriure pensant en TikTok ni en Spotify, van i trien un repertori que porta dècades resistint el pas del temps. I, de sobte, milers de persones callen i escolten.

La gran ironia és que ens repeteixen constantment que vivim l’època daurada de la música perquè mai no havíem tingut tant on triar. Però mai no havíem escoltat tan poc. Les bandes veteranes continuen omplint perquè les seues cançons han superat la prova de continuar emocionant quan ja ha passat la moda.

The Cure, no ho llegireu mai però continueu sent selectius triant els vostres concerts. No us mescleu als cartells amb eixos grups flatosos. Encara hi ha públic disposat a fer una cosa tan important com escoltar.