Comptem ja un mes des de la celebració del primer dels concerts d’aquest festival. Un concert, que tot i la calor d’aquell vespre, va acollir gran quantitat de públic, però, que significa en realitat aquest festival i quest concert?

El fet de celebrar-se aquest gran esdeveniment, pot ser per a alguns queda com una cosa anecdòtica, com la fantasia d’un boig, o com una cosa inclús sobrant a Alcoi, ja que aquest repertori no baixa darrere de cap capità per Sant Nicolau. Sense anar més lluny, cal que entenguem tots, que haver fet possible tal conjunt de concerts, és simplement un miracle per a la ciutat. Molts no saben el que tenen realment.

Al primer dels concerts hem tingut una pianista guardonada internacionalment, dos membres del trio Bohemo, un dels trios que podríem catalogar de top 5 al món en música de cambra. Vindran dos solistes de violí, amb trajectòria mundial, una de elles, alumna del violinista Marius Patyra, guanyador del premi Paganini. Com diríem ací… “Casi res…” Doncs be, sense un correcte apreci pel públic, i per la ciutadania en general, aquest “quasi res”, quedarà simplement en un “res” rotund i enorme. Aquest tipus d’esdeveniments, solen ser el somni d’un boig, que amb tones d’il·lusió, esforç i temps, volen portar a casa seua, un trosset de la cultura més daurada i elevada que pot haver a l’abast, i que si no reben el suport suficient, al menys al plànol moral i d’acollida, doncs a un se li esfumen les ganes de crear aquests projectes, i no tindrà cap mirament de deixar la ciutat orfe d’aquests tipus de projectes.

És responsabilitat de tots poder créixer conjuntament amb festivals com aquest. Si de quan en quan no ens arreglem, vestim per a l’ocasió, i ens donem un plaer cultural en majúscules, al final la cultura fugirà de nosaltres com si amb un repel·lent anti-mosquits ens haguérem banyat de cap a peus. No importa la cartellera, no importa l’artista, si aquest hi val la pena, perquè per qui ha de valdre la pena, és per a un mateix.

Resten encara tres concerts i diversos esdeveniments al voltant, i del suport i assistència que reben dependrà que aquest festival, no el Festival Internacional de Música de Cambra d’Alcoi, sinó “el vostre”, haja vingut per a quedar-se, o quede simplement com un album de fotos mullat i trencat, del qual plorar un altre projecte que no es va poder quedar a casa.