Canvi de registre en els concerts del Mussol per escoltar un estil molt diferent: el del guitarrista Graham Foster que va aportar la seua veterania sobre l’escenari. El britànic, afincat a Gandia des de fa molts anys, va tocar blues, però també rock, pop o country en la seua actuació.

The Graham Foster Group va acudir al  Harlem en versió de quartet. El so més fort i la música ben diferent és va notar de seguida en els primers compasos. Foster va demostrar la seua perícia a l’hora de tocar la guitarra elèctrica, acompanyat  de bons músics que arredonien els temes. Dos d’ells, el bateria Damián García i el baix José Terol, porten molts anys amb ell, en concret prop de 16 i  10. També formava part del grup com a guitarra Pablo Gisbert, músic d’Ontinyent, en substitució de Brad Marriner.

Foster,que canta, toca la guitarra, i també composa, va sorprendre amb una versió del tema dels Beatles ‘Come together’, més semblant a la interpretació de Joe Cocker.

En la segona part, Foster va tocar una de les seues cançons preferides, que no acostuma normalment a interpretar. És tracta del tema lent ‘Restless Age’, composició que recorda l’època de l’any 68. Una lletra que, segons diu ell, li va costar molt elaborar. És una peça molt interessant, i inspirada, un cant a  la llibertat, contra l’opressió i la cobdícia.

Va cridar l’atenció del públic en la segona part del concert el llarg solo de bateria de Damián García, tota una mostra de mestria del músic valencià.

El grup va tancar el concert amb un tema més country, composat pel mateix Foster. ‘Going back to Valencia’, cançó curiosa en la qual Foster expressa la seua il·lusió i desig per tornar des de Londres fins a Gandia. Música country traslladada al Mediterrani.

Per qüestions d’horari, Foster no va continuar amb el seu concert. De segur que haguera pogut oferir més temes, més cançons(en un local de Bailén va estar més de 5 hores tocant) perquè ,tot i ser un veterà de la música, és nota que és creix en cada actuació en directe.