Música i poesia  en una barreja cohesionada i interessant. És el que proposa el duo ‘Versonautas’, tot un descobriment en el concert organitzat pel Jazz Club el Mussol. Una manera atractiva de combinar temes musicals amb poemes molt ben triats i recitats amb un estil espontani.

Grata sorpresa la del grup ‘Versonautas’ en la Cafeteria Casablanca que han oferit una actuació diferent, amb eixe maridatge música-vers, treballat, preparat, per a fer-lo redó, abellidor.

Un projecte arriscat, però elaborat amb molt de tacte, gust i gràcia.

Ana Sanahuja als teclats, i Roqui Albero, veu i trompeta, ens porten al seu món, replet d’ imaginació. Acoblen els textos de Neruda, Darío, Estellés, Nicolás Guillén, Gil de Biedma o León Felipe amb les músiques més adients. Poden tocar blues, un tema de Duke Ellington, so cubà, una jota, el més convenient per ressaltar, emmarcar els poemes.

Roqui Albero recita d’una manera natural, poc amanerada, buscant que siga el més col·loquial possible. L’acompanya als teclats Ana Sanahuja, qui enriqueix la grandesa de les paraules. Albero, després dels versos, recolza el tema a la trompeta, on també mostra les seues grans qualitats. Es un músic d’una dilatada experiència i acompanya en les gires a Jorge Drexler com a trompetista.

‘Versonautas’, segons Ana Sanahuja, proposa  fer un viatge, que la gent agafe les ales i se’n vaja cap al cel.

Una aposta atrevida del club el Mussol programant el concert d’este grup i que demostra la clara preferència del club per la qualitat.

Un treball intuïtiu que trenca en el públic la barrera d’assimilar la poesia amb espectacles més densos i complexos. És també una aportació, una manera d’apropar i revisar a grans autors de la literatura.

Com a exemple de la qualitat dels versos,  un fragment del poema de León Felipe ‘Quiero…sueño’ que van recitar en l’actuació.

Que no quiero que me sellen la boca y los ojos con cuentos,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero que me entierren con cuentos,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero verme clavado en el tiempo,
que no quiero verme en el agua,
que no quiero verme en la tierra tampoco,
que no quiero, a su ovillo, como un hilo de barba sujeto.
Quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento…
quiero… ¡quiero!… sueño… ¡sueño!
Soy gusano que sueña… y sueño
verme un día volando en el viento.