slogan tipografia la moderna
Cultura
La volta al cole
Tenim una societat, on no cal la cultura
Víctor Pastor Peidro - 02/10/2024
La volta al cole

Sí, han llegit vostès be, no es tracta d’una errada, d’un castellanisme o barbarisme, sinó d’un definició molt ben acurada, del que suposen aquests setembre i octubre per a molts joves estudiants. 

A l’igual que una volta per la serra, una volta per la ciutat, o com diguem a Alcoi, “La Volta als Ponts” quan anem a fer un passeig pels principals ponts de la ciutat, la tornada al curs escolar, a les ben anomenades escoles, per a molts estudiants suposarà simplement, això; una volta. Un passeig al voltant de l’edifici, de les instal·lacions i dels carrers adjacents.

Des de fa ja anys, dècades, i per no dir més, segles, al nostre país, sí, Espanya… trobem un gran desajust i falta d’empatia amb el que els estudis musical necessiten, on son aquests esclaus i al mateix temps còmplices, del vulgarment anomenat cole, qui talla a la baixa les capacitats de tots. Aquest cole, i les lleis educatives en general, des de fa dècades, almenys pel que puc dir des de la memòria, mai ha contemplat ni tan sols de broma, la possibilitat que els joves estiguen també cursant estudis al conservatori, ni com a activitat complementària, ni com per a fer de ferma manera, una construcció digna del seu futur.

És curiós que en el cas de l’esport, sempre el nostre país de la “roji-gualda” es plena la boca de medalles i mèrits; però no al terreny cultural. Al les darreres dècades, hem pogut presumir de Alonsos, Nadals, Cucurellas i Bonmatins, però no recorde haver vist jo presumir d’un Mahler espanyol, d’un Beethoven espanyol, o d’un Verdi també de les mateixes terres. Ni estan ni se’ls esperen.

El sistema educatiu d’aquest país, moltes vegades s’adapta a l’esport, a l’espectacle i al pa i circ televisat, tant si un salta, com si pega patades a una pilota. Trobem la Masia a Futbol Club Barcelona, el Cerro del Espino a Madrid, i tot el mon el coneix, però si algú parla del campus del centre Reina Sofia, pot ser ningú sap del que parle… Tampoc ho explicaré ací. Son vostès lliures d’utilitzar Google i fer la feina per mi.

És massa ben cert que el terreny educatiu en quant a l’ESO i Batxillerat, s’adapta molt i massa bé quan algú pretén ser esportista d’elit, però no així, si pretén ser artista d’elit, o en altres paraules, simplement arribar al terreny professional. Com deia al principi, per a molts joves, aquest setembre i octubre, seran una volta al cole, a l’ESO, Batxillerat o més. Una simple anècdota, i una volta al voltant. Un passeig. 

Recorde que als meus joves i inexperts 13 anys, ja tenia clar que volia dedicar-me a ser músic professional, Be doncs, vaig haver de passar per acabar l’ESO mentre la combinava amb el conservatori professional, després un batxillerat, paròdicament adaptat a les necessitats d’un músic, per finalment poder arribar passats els 18 anys, a la carrera que desitjava, ja de temps enrere., Aquesta realitat, no son plors ni queixes d’aquí un servidor, sinó un gran percentatge dels qui saben des de ben prompte, que el seu propòsit a la vida, és el de fer música. Els estudis d’entre els 12 als 18 anys, suposen un mera transició, on amb també, la gran barbaritat de la coneguda abans com “selectivitat” encara fan més absurda la realitat del qui vol fer de la seua vida un futur músic professional. 

Ja em guardaran vostès el secret, però bastant cec és, el que no vulga veure, que dita selectivitat, no és més, que una prova a la memòria, i no de coneixement, que a més, no serveix per enregistrar les millors capacitats, sinó com un filtre, per passar per l’embut de l’admissió segons a quins centres superiors.

Tenim una societat, on no cal la cultura, cal el bar. On no cal l’obra sinó l’entreteniment. Que volem llavors del sistema educatiu del qual eixim nugats?, no mereixem cap sorpresa, sinó més be, una bona clatellada a la galta. El problema, és que inclús, aquesta clatellada ens agrada, i després, la fem servir d’excusa.

Vivim al primer mon tecnològic, al primer i mig de l’europeu, però al tercer culturalment parlant. I sinó, expliquen-me vostés, com passem quasi del pare Soler, fins a quasi parlar de Falla i Turina, en quant a la historia de la nostra música es tracta.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario