BASAT EN L’OBRA DE MARK TWAIN.
Companyia: LA TETA CALVA. Text: María Cárdenas (Iaia) – Xavo Gimenez.
Actors: Neus Albors, Robert de la Fuente, Victoria Salvador, Leo de Bari, Carlos Amador, Merce Tienda, Xavo Gimenez, Juli Cantó.
Regidora : Yolanda Garcia / Só: Edu Soriano / Sindromo: és un text de Maria Cardenas / Música: Carles Chiner./ ‘A contrallum’ cançó de Carles.
Teatre Escalante /Teatre El Musical / Sala Off (assajos)/La Paca , un bar/ El Cabañal, un barri que algú volia tombar! VALENCIA.
Direcció: Xavo Gimenez.
(Noms que apareixen en el quadern del capità i notes escrites durant el procés de treball i finalment amb joguera, ajuntades)
‘La raza humana tiene un arma verdaderamente eficaz: la risa’ MARK TWAIN.
RECOPILACIÓ DEL QUADERN DE BITÁCORA / 11-12-2016.
PRIMER DIA, ASSAIG SALA OFF… AGOST DIA 7-2016. (Quasi l’any passat)
Hem de ser bons bribons, si hi ha que posar-se una perruca, es posa un la perruca, si s’ha de vestir un de marineret , doncs es vist de marineret. I no se’n parle més!
De fet sóc, el capità, el vostre capità, però també sóc el vostre gos!! Guau,Guau!!
Així que sort i avant a tota vela!! A donar-se tot senceret!!
ESTIU PASSAT, SALA OFF.ASSAJOS .SOTAVENTO. (ITALIA?)
Pirates pirats navegant en mars de tela, conxavats per un Xavo i una Iaia.
Música amb poals, safes, gots. Corsaris famolencs que fan goig i tempestes amb papers, cordes i pots. Riures i plors, trons , cames de fusta, paraigües, pors!
Tomasa, Huch, Potter, Joe, Walter,Robinson, Joana la malvada, Tia Polly. Coves secretes, gotes, ecos. Fem tortugues, crancs, caragols, polps amb cordes que em recorden la meua infantesa de jocs, els meus majors, els meus llargs estius, els meus amors… Remors que du el vent. Els perdigots que feia el meu iaio, xitxarres, jungles exòtiques, Carlos fent el so d’una mona salvatge. Chop, chop, chop, Leo creuant un riu immens, potser és El Mississippí. Tots perseguint un objectiu ,trobar un tresor.
UN ALTRE DIA. ENTRE LA ESCALANTE I EL MUSICAL.A UNES DOS SETMANES DE L’ESTRENA. A BABOR.DESPRÉS DE SOPAR.
Ànims Sawyeros que la nau ja està quasi per salpar, ha d’anar ben pintada, ha de surar per damunt de les inseguretats, de les pors, de les boires, hem de creure en nosaltres, agafeu les vostres armes apreteu les dents I sense dubtes cridem tots ‘A L‘ABORDATGE’
DIES DESPRÉS VAM LLUITAR EN L’ESTRENA.360 GRAUS A ESTRIBOR.AL DIA SEGUENT…
Grumets, bribons, vingueu, vull dir-vos unes paraules… Avui tindreu doble ració de rom. Supose que cantareu i contareu histories que s’allargaran fins a la nit. Vos ho heu guanyat, ahir sense miraments vam assaltar ‘El Musical’
No cregueu que m’he reblanit com un tramussol a remulla… No, això mai. Encara ens queda molta aigua per davant, mireu amb mi allà a l’horitzó, a l’abisme negre de la nit, cap allà anirem i on acabe la foscor vos demanaré ‘la lluna’, la posarem a la proa i amb la seua llum obrirem totes les boires. Serem con un far navegant aigües incertes !!
Ja ho sé, tots ens voran vindre, però quan menys s’ho esperen, com vampirs famolencs i amb elegància, els enamorarem i els furtarem el cor per sempre. I ara, canteu, canteu bribons!!
EDU FES UN FUNDIT AMB L’ÚLTIMA CANÇÓ I SEGUIREM EN “estem desanimats”…
Estem desanimats per la pluja, tres dies seguits sense actuar. Intente animar-los, el que hem fet no ha sigut debades. Plou!! MOLT!!
Fa dies que plou i plou i plou! En terra els teatres on guardem els botins estan fent fallida, per les velles estructures, per goteres que pareixen cascades,amb… amb amb amb… Valencia es la tierra de las flores… uou, uou, uou, uou… del… uou, uou… i del… Edu per favor, posa música de Blues distorsionada. Gràcies!
Malgrat tot he de dir-vos que estic orgullós de vosaltres perquè veig la nostra nau més forta cada dia.
Nomes ens supera un ‘Pirata’ un tal Noé, però pareix que ens avantatja nomes pel temps perquè segons diuen, va viure 950 anys. Juga amb molt avantatge, però no passa res ,si seguim així pot ser que la nostra llegenda de bons bribons supere a eixe Noé en qüestions d’aigua. I no ho dic per dir-ho, recordeu totes les tempestes que em passat junts… En la sala Off (obrir i tancar dits) en On…
ON?
Com que on grumet? En el Teatre Escalante, en el Cabanyal, en El Musical, en La Paca. Sempre hem anat on ens ha dut ‘la nostra estimada’ la nostra Tomasa Sawyer! Neus… (música de pirates Edu)
Neus amb Merce i Leo i Robert i la IAIA que ara li diuen Maria sense un Xavo però amb el seu amor. Com Carlos i tots amadors de Yolanda que sempre està on cal i de Edu que ens fa gran la veu .Crec que per esforçar-nos sempre, en qualsevol Cantó hem trobat la Victoria. AH! i sent que així serà sempre si no baixem la guàrdia, bribonassos! Hui lliurem però no tindreu rom, netejarem la coberta i després com fa fred cantarem a la bodega les cançons de Carles Chiner, a contrallum, és una ordre!
AL DIA SEGUENT EN LA POPA… (po-pa-ajuntar-se en algun lloc)
Bon dia bribons, pareu de treballar i escolteu-me:
Avui m’ha despertat ‘Maldecap’, el lloro que sempre duc al muscle, em deia: ‘NO PLOU CAPITA, NO PLOU CAPITA, NO PLOU, NO PLOU’ PROU!! Li he dit, li ho he dit més fort que un mestre que vaig tindre ,un tal senyor Walter que bramava com un ‘poseso’ quan s’enfadava o per qualsevol cosa.
Fugint dels seus crits vaig començar a fer-me pirata i a cantar, pobre home, eixe Walter mai cantava!!
‘Nunca he permitido que la escuela entorpeciese mi educación’ MARK TWAIN.
I jo, quina pena que porte damunt, amb este lloro, però és el que té ser capità pirata. Sempre l’has de dur damunt. Johny Deep ja m’ho va dir. ‘Juli, mira on et claves’ m’ho va dir en anglès i jo li vaig contestar amb senyes, que m’agradava ser qui sóc!
Està bé, està bé, ja no plou!! però a nosaltres, pensant-ho millor, que més ens dona si plou o no. Què són per a nosaltres quatre gotes fredes, per a nosaltres que sempre estem en mig de la mar salada, en mig d’oceans pacífics? Que be em sona de colp ‘Pacífics’. Si tots fórem així, no farien falta pirates bons com nosaltres fent justícia.
Vinga, ho vull tot engrassat i en perfecte estat de revista, perquè en qualsevol moment vos donaré l’ordre per salpar de cap a la aventura, al somni, al joc, a la vida!!!
Ah? Volia dir-vos que en este viatge vindran uns passatgers especials que em de dur a L’illa del Tresor. Sí com cada dia, perquè em mireu així? Ja estan ací els xiquets!!
DIES DESPRÉS TOTS EN UN CAMAROT COM ‘LOS HERMANOS MARX’. 60 GRAUS I VENT A FAVOR 100%.
Bon dia bribons, no es queixeu… cabem. Pareu de xiular… així no es pot treballar… silenci!
Avui tindreu lliure tots menys Potter perquè el vull dalt del pal major vigilant amb el Sindromo de Maria. Mai se sap d’on pot vindre el perill i el vull buscant llums i fars, farcits d’alegria de benestar, de saviesa. Que tinguem sort.
M’ agrada fer abordatges amb vosaltres. Com sabeu, abans de les lluites em pose nerviós, pesat i exigent amb poc trellat. Després cride ‘avant a tota vela’. Assaltem al públic i aleshores comprenc que ha sigut realitat, és un poc ‘cursi’, però és com si fóra un somni del que no vull despertar ‘doncs cada volta m’agrada menys la realitat’
Parlant de somnis… Avui ací al port de L’illa del Tresor he dormit fatal, a les cinc i mitja del matí sent colps a la porta, era la tia Polly. Em preguntava per Tomasa, hem parlat, li he dit que tot anava bé, que la xiqueta ja havia pintat la tanca, m’he desvelat . Després he pujat dalt a proa, no feia gens de fred, pensava si tenia alguna cosa a piratejar encara, però no. He anat a caminar per la ciutat, no m’he posat el parxe a l’ull, encara era de nit. He estat en moltes ciutats i de sobte, no sabia per quina passejava… ¡¡¡Hòstia!!! Ja m’he perdut altra volta! No m’aclareix a terra, em desoriente. He tornat cap arrere trenta passes, després sis llargues a la meua dreta i al girar-me a l’esquerra he vist clarament el TRESOR que tant hem buscat… vingueu, acosteu l’orella… ESTAVA A PUNT D’AMANÈIXER… EL TENIA DAVANT DELS MEUS NASSOS, MOENT-SE TRANQUIL·LAMENT, EN SIL-LENCI, GRAN, MAJESTUOS. SI BRIBONS, EL TRESOR ÉS EL NOSTRE VAIXELL QUE ENS FA LLIURES!!! AIXÍ QUE SOLTEU AMARRES I ANEM-SEN, QUE HEM NASCUT PER CREUAR LA MAR!! I ARA CANTEU, BRIBONS , CANTEU FINS A LA MORT!! EL CAPITÁ.
‘Cumplamos la tarea de vivir de tal modo que cuando muramos, incluso el de la funeraria lo sienta’ MARK TWAIN.