L’any 2018 José Borrell ens va deixar dos fantàstiques creacions. D’una banda el Cartell anunciador de Festes i d’altra el Pacte del Pouet, una recreació de temàtica històrica que es pot veure a la sala d’exposicions de la Fundación Mutua des del 28 de març fins el 30 d’abril.
El procés de creació d’aquesta imponent pintura de 3 x 2 m va durar quasi dos anys. L’idea de crear-lo va sorgir de la mà de Just Sellés, l’escriptor que ha dedicat varies obres a la figura del visir de la muntanya. Joaquín Devesa, per la seua part, va sufragar el quadre pensat per a situar-se en una casa senyorial pròpia de l’època en la què està inspirada la pintura.
Pròpiament, el Pacte del Pouet, és un fet que va tindre lloc al segle XIII. Concretament al 15 d’abril del 1245 (segons la versió àrab), quan l’Infant Alfons d’Aragó, primogènit del Rei Jaume I, el Conqueridor, signava un pacte de rendició amb Abū ‘Abd Al·lāh Muhammad ibn Hudhayl, més conegut pel malnom d’al-Azraq “el blau”.
D’aquesta història es conserva un pergamí bilingüe interlineat entre el romanç i l’àrab. Fruit de les traduccions, s’han generat diferents debats sobre la data en la que es va signar o el lloc, ja que en la versió romanç s’anomena “apud Puteulum” (en el pou). Diferents investigacions suggereixen que el lloc s’ubica prop del Castell d’Alcalà, on al-Azraq tenia “son alberg major”.
Aquesta pintura realista té com a objectiu escenificar l’acte en el que “el blau” entrega al Rei d’Aragó diferents possessions. Per una part, entregava en el mateix acte els castells de Tàrbena i Pop, mentre que altres castells com Castell de Castells, Xeroles, Margarida i Gallinera, els mantindria al-Azraq per tres anys, compartint els delmes amb els aragonesos. Passats tres anys també entregaria les alqueries d’Ebo i Tollos.
Un aspecte interessant a destacar es què en aquest període en el que al-Azraq retenia castells i compartia rendes, els aragonesos li permetien conquerir noves possessions.
Malauradament, passats tres anys el pacte es va trencar i va donar lloc a la primera sublevació d’al-Azraq (1247-1258). Després d’un forçat exili, el cabdill de les muntanyes tornaria a emprendre una segona sublevació al 1276, data en la que moriria a les proximitats d’Alcoi i fet que ha generat rius de tinta per exalçar la figura d’al-Azraq fins l’actualitat.
Bibliografia:
BAÑÓ ARMIÑANA, Ricard. Al-Azraq y Alcoy. Alcoi: Mariola ed., 2003.
GARRIDO I VALLS, Josep-David. Al-Azraq, el cabdill andalusí que desafià Jaume I. València: Denes, 2015.
LLUL, José. Al-Azraq. Visir i senyor d’Alcalà de Gallinera. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2008.
