L’anomenat «problema de la droga» és una representació social sembrada, abonada i collida pels dispositius de poder, que a Espanya pren cos amb la instauració de la democràcia parlamentària. La implantació dels nous models de consum de drogues, s’integra de ple en el marc del consumisme com a instrument d’alienació capitalista.

El concepte de ritual navega entre allò sagrat i allò profà. Entre el cerimoniós i el quotidià. La programació cognitiva oberta de l’ésser humà ens obliga a aferrar-nos a processos, a convertir-nos en adictes als rituals. Totes aquestes representacions, aquests rituals i aquestes formes d’entendre i relacionar-se amb la qüestió de les drogues, varien inevitablement en diferents segments generacionals.

En aquesta obra, Damià Jordà se serveix de nombrosos materials extrets d’emissions televisives espanyoles de les darreres dècades, les locucions de les quals són reinterpretades pels actors Rubén Mira i Toni Belda. D’aquesta forma representa la desmesurada capacitat que té aquest mitjà per a construir opinions, judicis i fins i tot identitats, mentre pigmenta la realitat dels subjectes que ens sotmetem a la seua influència.

Damià Jordà (Alcoi 1982) és Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i el seu treball es divideix entre la recerca acadèmica, la docència i la producció artística. Aquesta producció se centra exclusivament en els llenguatges audiovisuals, en la frontissa que enllaça el video de creació amb el cinema experimental d’autor.

La seua obra es caracteritza fonalmentalment per la cerca de formes d’expressió narrativa mitjançant la construcció d’assajos i poemes visuals de clara influència cinematogràfica, així com d’eventuals propostes d’instal·lació que plantegen una reflexió formal sobre la nostra relació física amb la imatge audiovisual.
Els seus treballs han sigut exhibits i reconeguts a nivell internacional a ciutats com Berlín, Hèlsinki, Belfast, Nova York, Miami, Hanoi, Ciutat de Mèxic o Buenos Aires.