Abans de res, per als qui no em conegueu, sóc Ada Blanes, una alcoianeta actualment exiliada a Alacant que segueix ben pendent de les tendències i modes de la societat alcoiana.

No imagineu com de divertit i alhora nostàlgic és passejar per Maissonave, veure dues dones pentinades amb cardat, pensar: «podrien ser del meu poble» i immediatament escoltar: «ací fa caloreta, amb la rebequeta hauriem tingut prou», per confirmar amb un somriure que efectivament es tractava de dos autèntics cardats alcoians.

I és que no es pot negar que la moda alcoiana és un tant particular. Les revistes i blocs de moda poden dur diverses temporades afirmant que portar una falda amb esportives és ben cool, però si se m’ocorre anar així a pegar la volta als ponts segurament tinga un fum de mirades d’incredulitat. En canvi, les senyores alcoianes van ser pioneres en altres tendències com la barreja d’estampats impossibles. Molt abans de que Vogue publicara una combinació de samarreta d’animal print amb una falda de flors ja hi havia un grup de senyores alcoianes que s’havien posat looks semblants per al dia de la Glòria. Per no parlar dels senyorets de dretes de camisa blava i sabates marrons (a vegades pense que Sedano va inspirar a moltes marques sense saber-ho).

De fet, estic convençuda de que si algun fotògraf de moda decidira vindre al poble en certs dies claus per a l’alcoiania faria un àlbum de streetstyle ben interessant per als estudiosos de tendències. Senyors del govern municipal, crec que els acabe de donar una idea brillant per situar vertaderament a Alcoi al centre de totes les mirades per un tema que no siga Camilo Sesto o la discriminació de la dona en la festa.

De res, a manar.