El càncer pot ser tant infantil com d’adults, però crec que als que més afecta és als xiquets. El càncer afecta a les nostres cèl·lules i pot provocar-nos molts tipus de càncers, per exemple: el càncer de pell, el de renyó, el càncer de mama, del cabell i molts més. Hi ha molts xiquets, xiquetes, pares i mares que tenen qualsevol mena de càncer i estan a l’hospital lluitant. Ja fa un parell de dies que en la televisió van dir que havien trobat una cura o alguna cosa millor per a lluitar contra el càncer de mama.

Ma tia, Mònica, ja fa dos anys va tindre càncer de mama. És guapa, baixeta i molt simpàtica. Sempre està pensant en la família i en els amics, per això ens fa regals com calendaris o caixes-sorpresa. A mi em va regalar, per l’aniversari, una caixeta en joguets, esborranys en forma d’estreles i un ciri xicotet. És el detall que més em va agradar, perquè em feia veure que estàvem juntes un any més.

Resulta que un dia li van eixir pigues per la part del pit i després eixes pigues anaven augmentant amb el temps. Després, la van haver d’operar i li van donar quimioteràpia durant un parell de mesos. Va ser molt valenta. Es va tallar el monyo al zero, perquè no li caiguera a trossos. Estava cansada, però contenta. Recorde que quan la mirava, ella notava la meua por a la cara, no sé com, però la notava. En eixe moment, s’acostava a la meua galta i em deia baixet, a cau d’orella:

—Tranquil·la, Adriana, tot anirà bé. —I la por desapareixia del meu cor i es convertia en esperança. Les paraules es transformaven en màgia.

Ara, ma tia ja se sent bé, li ha crescut el monyo i està guapíssima, com sempre. Juguem, ballem i em regala caixetes-sorpresa que em recorden que la tinc al meu costat. Esta és la història que volia contar, la història d’una dona lluitadora, ma tia.