Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 1969) és un dels escriptors valencians en actiu més prolifics, amb vora un desena de poemaris escrits, literatura infantil (La mirada d’Alzraq, Les urpes del diable, La frontera negra, Viatge al Purgatori, Resurrecció) i novel·les (Les cendres del cavaller, L’anell del pescador, L’estany de foc o EL quadern de les vides perdudes) que ha rebut importats premis entre els que destaquen el de la ‘Crítica Serra d’Or’, el ‘Ciutat d’Alzira’, ‘l’Alfons el Magnànim’ o el ‘Miquel Martí i Pol de Poesia’.
El passat més de Novembre la Editorial Bromera va llançar el seu darrer llibre, una novel·la addictiva, inquietant i magistral que porta per títol ‘Un sepulcre de lletres minúscules’ i que, en paraules, del propi autor és: ‘un thriller amb elements de crítica social. La novel•la explica la història de vuit personatges al límit que coincideixen en una casa portats per un misteriós personatge que ha fet un pacte amb cadascun d’ells. A través de la narració acompanyem els personatges per una història d’intriga que ens mostra el camí de desesperació d’uns homes i d’unes dones que han assumit matar-se entre les parets d’una casa aïllada.’
La novel•la està construïda sobre diversos misteris i està configurada amb diversos interrogants que fan avançar l’argument de manera molt ràpida. Un sepulcre de lletres minúscules és una història que, tenint com a rerefons el tema del suïcidi, ens mostra uns personatges en unes circumstàncies extremes que viuen un temps molt actual en què la injustícia és la veritable protagonista.
