Estem sent testimonis d’un bombardeig descomunal d’afirmacions, contra-afirmacions, dades, debats, rèpliques i eslògans, per tal de si ens convencen a ficar quina i de quin color, la nostra papereta un d’aquests dies de juliol. Com no podia ser d’altra manera, aquest país esmorza debat polític, s’enfada fent seues les paraules de certs tertulians per dinar, repeteix el mateix disfressat d’informatius a la migdiada, i sopa amb el mateix plat, ara vestit de programa d’humor, que com no podia ser d’altra manera gira també en torn al mateix.
Amb tots aquests punts sempre debatuts com economia, salaris, impostos… algú ha sentit parlar de la cultura? Dec ser jo que a vegades caic despistat, però em sembla que ni està, ni se l’espera, al menys en grans línies. La cultura en aquest país sovint es conforma com una propina, com el llacet del regal perquè semble millor, però no com un producte essencial, sa i necessari per les persones, i sobretot quotidià. Hem de pensar també, quina es la demanda que hi tenim. Vol la gent realment anar als concerts, a l’òpera? Sóm un país que li agrada anar al teatre? Demanem massa alguns, pel poc ens interessa en realitat als altres…? No ho sé.
Siga quina siga la vostra reflexió, voteu a qui voteu, pregunteu-vos si esteu donant un vot per la cultura. Donen igual colors, dretans o esquerrans; encara que algun dia, a quasi tots en han semblat ambidextres. Un vot per la cultura és aquell que no només vol una temporada ben parida a l’auditori de la ciutat, sinó que també una petita sala puga estar oberta a una companyia independent, als estudiants de música o una exposició. Un vot per la cultura és aquell que vol que els seus fills tornen un dia a casa del col·le entusiasmats de saber qui fou Mahler, Xostakóvitx, Kafka o Pina Bausch.
El vot per la cultura es fa a diari, sempre apostant per estar a l’aguait d’un nou espectacle a la ciutat, un vot que entra en l’urna del dia a dia, i que en especial, vota per la nostra riquesa i salut mental. No signaré com a meua la frase, però un molt bon mestre a primària em digué una vegada: “Si la cultura us sembla cara, més cara és la ignorància”. Així que, voteu per la cultura, per la vostra.
