‘Viaje al fondo del mar’ per als que van néixer a començament dels anys seixanta és com la magdalena de Proust. Només nomenar-la el cervell tira mà d’olors i de sons i els trasllada als dissabtes per la nit quan davant d’un aparell de televisió Fermax, o Lavis, embolicats en una tovallola esperaven que la mare els posara el pijama mentre amb els cabells encara mullats assistien a les aventures de l’almirall Nelson (res a veure amb el Nelson que va destruir l’Armada Espanyola a Trafalgar) i el mariner Kowalski.

Aquesta sèrie pionera en aventures subaquàtiques contava cada setmana els tràngols de la tripulació del Seaview. Un submarí, amb base a unes instal·lacions secretes de Santa Bàrbara, Califòrnia, que, a més de ser la nau més poderosa que en aquells moments solcava els set mars (estava dotat amb armament nuclear i amb l’Aerosub, un mini submarí volador per a exploracions d’emergència) tenia una aspecte a meitat camí entre el ninot que anunciava Netol, l’abrillantador de metalls, i un peix manta.

El Seaview (futurista per fora i convencional per dins) estava comandat pel capità Lee Crane i, subreptíciament, per l’almirall Harriman Nelson que era el dissenyador de la nau i que, malgrat estar retirat, no es perdia cap viatge (com si fos un avi jubilat darrere una tanca comentant i analitzant, les decisions dels responsables del cotarro) i pel mariner Kowalski que era un jovenot americà amb pinta de polonès animalot que cada setmana acabava rebent del monstre que protagonitzava l’episodi.

I es que ‘Viaje al fondo del mar’ ens va llegar a la posteritat dues coses per damunt de tot. 1.El soroll del sonar que era com la banda sonora oficiosa de la sèrie que se’ns va quedar gravat al cap fins ara. 2. El descobriment de que al fons del mar – abans de que només hi haguera plàstic – hi havia, gairebé, de casi tot. I no em refereix-ho només a peixos, balenes o fauna abissal. Sinó també a criatures oceàniques gegants, ens invisibles, essers extraterrestres, dinosaures, bucaners fantasmes, robots assassins, homes planta, homes peix, homes llop, ninots i titelles letals com els de les Falles, ordinadors que semblaven els avis de Hal9000, cyborgs i tot el que vos se passe pel cap, hagueu o no hagueu pres abans alcohol en dejú.

Tant se val!. Perquè la veritat és que tots i cadascun dels episodis eren apassionants, aclaparadors, enganxosos, electritzants especialment quan encara no distingíem les costures de les disfresses ni les cordes que suportaven aquella divertida bastida en la que vam debutar com espectadors i amb la que vam aprendre a estimar les sèries de la televisió.

‘Viaje al fondo del mar’ va ser emesa per la televisió ABC als Estats Units entre el 14 de setembre del 64 i el 31 de març del 1968. Dels 110 episodis produïts, 32 es van emetre en blanc i negre i la resta en color. Les primeres 2 temporades es situaven en el, aleshores, futur decenni de 1970; les 2 restants en el de 1980.

Títol original: Voyage to the Bottom of Sea
Gènere: Ciència ficció i aventures submarines
Data d’emissió original: 14/09/1964 – 31/03/1968
Productor i creador: Irwin Allen
Actors principals: Richard Basehart (Almirall Harriman ‘Harry’ Nelson) – David Hedison (Capità Lee Crane) – Bob Dowdell (Tinent Chip Morton) – Henry Kulky (‘Curly’ Jones) – Terry Becker (Francis Sharkey) – Del Monore (Kowalski)