slogan tipografia la moderna
El que passa compta
El peix i la cua
Mira que bé, avui se celebra el Dia Internacional contra la Corrupció. Hi ha dies per a tot i tota cosa té el seu dia. I què fou abans, l'ou o la gallina? El peix es mossega la cua.
Manel Rodriguez-Castelló - 10/12/2016
El peix i la cua

La corrupció és causa o efecte d’un sistema democràtic amb tants badalls? La primera lliçó magistral d’aquella enyorada professora d’història als seus alumnes: el poder corromp. Entesos, però és el poder que corromp o cal una certa dosi (poca o molta) de corrupció prèvia per arribar-hi? Perquè un sospita que les grans corrupcions no existirien sense les petites corrupteles, els fraus milionaris sense les estafes menudes, les grans mentides sense les falsedats de petit calibre. Eclecticisme? Profund pessimisme sobre la misèria humana? O tot o res? No. La corrupció (i ja va sent hora de definir-la amb l’ajuda del diccionari: acció de corrompre o de corrompre’s, l’efecte; corrompre: induir [algú] a obrar il·legalment, pervertir) és aliada de la complicitat, la condescendència, la indeferència, la indulgència, la despolitització i el menfotisme, entre d’altres vicis capitals tan arrelats al solar patri, sense que en siguen propietat exclusiva. El frau a la llei, sobretot en els seus vessants econòmics (l’avarícia sempre al fons del cul trencat del sac, i passe’m el lector l’al·literació), és més visible, i per tant denunciable, en èpoques de vaques magres, que quan les vaques són grosses és més fàcil fer la vista grossa. De nou el cercle viciós: la corrupció com a causa i efecte de les crisis, aquesta malaltia crònica o mala salut de ferro, l’etern retorn, infinita carretera de pujades i baixades. ¿Però que no és una corrupció de base el sistema d’explotació de l’home per l’home que denunciaven els barbuts del XIX, l’apropiació del fruit del treball aliè, la denominada democràcia representativa, l’acumulació del poder i dels seus privilegis en mans d’unes elits que viuen de contar contes? Pot haver-hi una corrupció tolerable? És només la llei escrita i sancionada la que estableix els límits i perfils de la corrupció? La corrupció és un monstre de mil cares, des de la més amable i quotidiana de la factura la voldrà amb o sense iva? a la gàrgola lletjota de desviació de fons públics per a omplir butxaques privades, una cadena d’autoindulgències, una omertà que engreixa la maquinària sinistra del poder. En qualsevol cas, les dades són, pel que sabem, i referides a manera d’exemple al País Valencià i només en el cas del frau fiscal, més que eloqüents: 9.075 milions d’euros del PIB, la qual cosa equival a 1.777,8 euros per barba, i un 24,3 % d’economia submergida. Sumem a això, que no és fum de canyot, l’iceberg de la corrupció política amb què hem conviscut alegrement les darreres dècades i comprendrem per què l’Estat espanyol s’hi situa per davall la mitjana europea i té avui més de 3.000 investigats per casos de corrupció. La misericòrdia divina, però, és infinita i el pecador més contumaç pot salvar-se en l’últim segon, de manera que sempre hi haurà la possibilitat de guanyar algun any la grossa de Nadal o tornar a votar el partit més corrupte del catàleg. Amb tot, celebrem el Dia Mundial contra la Corrupció, en majúscules, que dels pecats del piu el Nostre Senyor se’n riu. I més ara que s’acosta Santa Llúcia i el seu pas humil de puça i mentre el pardal de Nadal ja agita les seues ales.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Luter says:

    Manel, que no tens avui prou empenta per enlairar la destral de guerra com de seguida sols fer? T’he trobat trist, una mica massa reflexiu. I, si mes no, el que cal es no enganyar-se de dolent: la dreta politica i economica punyetera y corrupta. Si s’estalviem tres eurets fen la jugada fosca de la factureta sense iva i el operari-xapuceret troba una feineta que dur-se al caliu, dons no ens deuria de caure tan malament. Dic jo, sense cap anim de beneir el frau.

  2. Manel Rodríguez says:

    Justa la fusta, amic Luter. Sí, potser una mica trist o ensopit, tens raó, però excessivament reflexiu no ho crec, que de reflexió no se’n fa mai prou. Gràcies pel comentari.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario