La intervenció gubernamental del Silicon Valley Bank ha fet saltar les alarmes del sector financer davant del temor d’un contagi a la resta de l’economia. Les borses mundials s’han tenyit de vermell i, per evitar una ona expansiva, el govern nord-americà ha pres cartes a l’assumpte i ha iniciat una investigació per esbrinar què hi ha darrere.
L’FBI sospita que el culpable de la fallida podria ser Mauro Jorge Jordà McKenzie més conegut com “Trompaeta” actual president del Comitè d’Administració del Silicon Valley Bank i alhora majoral d’inversions i anàlisi financer de l’Associació, que fa uns anys hauria proposat al banc californià invertir una quantitat escandalosa de diners en tones de pólvora, “pitorros” de boines dels Vascos, fesols i botifarres de ceba.
La pujada recent dels tipus d’interès units a la “deflació” en el preu de les botifarres i d’una sobtada caiguda – un 4,5% – en els mercats de futur dels “pitorros” de boina va fer trontollar la inversió. I, per si fora poc, una plaga de corcs van malmetre centenars de tones de fesols. Tot açò va provocar una tempesta perfecta que va obligar el banc a vendre actius en pèrdues, cosa que va generat inseguretar dels clients, que van retirar dipòsits, fent que el Silicon Valley Bank haja perdut liquiditat i haja fet necessari el rescat de l’autoritat federal.
L’FBI investiga ara si tot açò ha sigut un cúmul de dissortades circumstancies o, si pel contrari, darrere s’amaga una maniobra especulativa de Jordà McKenzie amb la finalitat de pagar-se les despeses que li produirà un futur càrrec fester; ja que – casualment – el susdit farà de capità de les forces cristianes en un parell d’anys amb el lema “Açò està tot pagat”.
Una maravilla de cuento. Felicidades para el Capitán.
Algo me habían contado…pero no me lo creía del todo. Mira que las personas son avariciosas, como si fuesen sanguijuelas. Buscan el provecho y nada más. Pero, madre de dios, esto se pasa re rosca…, el FBI y todo? De nada tengo ganas…, ya verás, acabaremos saliendo en los telediarios y no será para bien. Este pueblo, poco a poquito, camina a la extinción, como los dinosaurios. Menis mal que nos quedan las fiestas y la Virgen de los Lirios. Menos mal!
Admiro mucho su revista
Paquita Abad