L’equip d’oftalmologia de la Residència (els que operen dels ulls), han tingut vint-i-quatre hores de molta feinada, doncs han operat, sense descans, l’Ull del Moro. En un primer moment tot apuntava cap a una simple intervenció de cataractes, però no. Només aproximar-se les grues a la punta de l’Ull, els cirurgians s’adonaren que ja li xorrava pel llagrimal una substància repugnant i llefiscosa, tot significant, això, que la cosa pintava malament del tot. Ara bé, l’enorme experiència dels doctors, i gràcies al seu bon fer, tot ha pogut solucionar-se la mar de bé, i l’ull de l’Ull ha deixat de rajar, i d’alliberar, també, un cert olor a sofre pudent que preocupava molt i molt tot el personal del Museu i del Centre Excursionista, entre d’altres.
Fonts ben informades indiquen que, la seua senyora, la Serreta, ha emès un comunicat assegurant que tot resta de meravella, i que estan molt contents, i que l’operació ha sigut un èxit complet. I que li portarà un ull de cera al Natzarè en mostra de gratitud pels beneficis obtinguts.
Els responsables del Museu Arqueològic Municipal, no saben a qui dir-ho, i el senyor director, En Tote Maria i Segura de las Viudas, emocionat del tot, i més content que un santpaulí, vol dur a terme una publicació, de les grosses i difícils d’entendre, on tots puguem veure tota la bola de l’ull de l’Ull eixint d’un enterrament ibèric a la punta exacta de la Serreta, amb una bona dot d’ulleres postisses i tot, i passar-ho després pels catorze carbons, per a assegurar-se l’antiguitat de la troballa. Per al senyor director només la intervenció quirúrgica li semblava poquet, i gens mereixedora d’un article de recerca.
L’Ajuntament ha contactat amb la Generalitat, amb voluntat d’assegurar la bona difusió de l’assumpte, i per a que la notícia arribe, fins i tot, a Montixelvo. La Generalitat ha dit que: «perreta ni una, ni mitja, ni cap.», com de costum. Si de cas, uns eurets per a serpentines per a festes i prou.
Ràdio Placeta del Fossar, d’abast casc Antic, farà un programeta per a difondre, arreu dels barris perifèrics, tot l’allau de magnífiques notícies locals que s’han esdevinguts, així, de sobte. Finalment, novetats, i de les bones: les perruqueries escalfen motors, i la F1 de les botigues de passamaneria, pensen guanyar una fotracada de bitllets en vendes de «merchandising» S’ha de tindre bon ull, com el del Moro.
El Regidor de Protocol, Amabilitat i Cortesia ha comentat als íntims: «Anem a cagase de tanta cultural economia.»