… tuuu rituriturururu , tuuu rituritutururu . . .piii riririririribi , piii ririririribibi… així comença el Roger Mas el disc a la casa d’ enlloc i la cançó despertar a, i no cal res més per sentir-nos de camí a casa, o de festa i celebració… a veure, va a ser difícil, però jo ho intento… l’altre dia vaig anar-hi a un concert dels Nomembers a l’Escenari i, al bis, mentre el cantant improvisava veus, la guitarrista li feia ganyotes i festes al costat i… l’any passat vaig anar-hi a un concert dels King Crimson – per cert, apareixen a la novel·la El cercle,  el Pau Durà treballa en la seva pel·lícula formentera lady, sembla que els Crimson hi son per tot arreu – i escoltant les veus de easy money, la mateixa sensació…  alguna mena d’inconscient col·lectiu em fa reviure situacions que no he viscut.

Em passa el mateix amb els orants de les pintures i ceràmiques prehistòriques i els orants medievals que  s’assemblen a algunes asanes de salutació, al sol o a la lluna, i et traslladen a un temps on no hi érem però, d’alguna manera, recordem.

Jo em recordo feliç i seré, taral·lejant cançons com els Nomembers i el Roger Mas, de camí a trobar les ballarines de la cova i celebrar l’estiu, el bon temps i el descans i acabar cantant sota l’om  les cançons tel·lúriques de Mossèn Cinto Verdaguer o de Jaume Sisa:

una cançó amb veu clara entonem
amb la innocència salvatge d’ un nen .
una cançó cantarem tots
per celebrar el miracle del món .

… o de qui ens vingui al cap.