…per fi Nadal !  …els dies propensos per a evocar hiverns mes freds i, entre altres coses, temps de regals … a la meva germana el reis li deixaven tots els anys, a la casa d’uns veïns, el LP amb lo millor de l’any, un clàssic… recorde el primer disc que vaig buscar per regalar al meu germà: el single de CCR amb la cançó Fortunate Son.

no sé si la gent regala discs o coses semblants en aquestes dates… jo ho faig i mira… m’he fet una llista amb el que els reis mags deixarien a casa meva per a un grapat de gent propera…

El concerts que va fer Keith Jarret a Itàlia quan creia que serien el últims –L’edició dels quaranta anys de Jo, la donya i el gripau  d’en Pau Riba: quan la Mercé està contenta – El Brossa d’ahir de Pep Laguarda, alceu-vos, che… – El Tàbula Rasa de Arvo Pärt, que dona molta pau. –  L’edició del Behing Here dels Wilco, vint i un anys… – El Barcelona Postal del Sisa, perquè es turística i domestica, és una postal –  El Dioptria per a tots – Qualsevol dels Elements, el disc que treuen el King Crimson, cada any, des de 2014 – La banda sonora de La Grande Bellezza, perquè no et recorda la pel·lícula, però et deixa igual d’encisat – I qualsevol cosa de Germán Díaz, sol, amb trio, amb duo, amb la Brigada Bravo – Díaz, el podeu trobar a www.produccionesefimeras.com  on hi ha moltes més coses per compartir…

…un bonic dia de desembre, al capvespre, venia de casa dels meus avis, hi vaig entrar a una botiga, Llibreria Font Roja, i li vaig preguntar al xicot del mostrador, que pots guardar-me el Yessongs que tens a l’escaparate fins que em donin les estrenes de nadal…

…i diran , a poc a poc / per fi Nadal !