… al juny del ’91 Laura Palmer li va dir al agent Cooper : ‘ I’ll see you again in 25 years’ i mira, sembla que sí, David Lynch i Mark Frost han fet la tercera temporada i s’ han tornat a trobar; al acabar cada capítol, menys un, crec, ens han portat al Roadhouse, el bar del poble, per escoltar un grapat de grups i solistes en directe. I, com no conec casi res del que escolta la gent, m’he quedat … wow¡ !The Cactus Blossoms, Trouble, Au Revoir Simone, Sharon Van Etten, Rebekah Del Rio – impressionant el No Stars – Shawn Colvin, The Veils i, es clar, Julee Cruise.

… em va passar a Treme, la sèrie de David Simon sobre la Nova Orleans després del Katrina, la quantitat de gent que fa música als bars, clubs, carrers i el Mardi Gras Indi; a banda de Allen Toussaint, Dr. John i Steve Riely i Steve Earle, John Boutté, Kermit Ruffins i la Dirty Dozen Brass Band i els combos que munten per a festes familiars, enterraments… la veritat abstracta de la música, a totes les comarques i pobles haurien d’haver-hi llocs per a la música en directe.

… recorde sintonies de series, Doctor en Alaska, a 2 metros bajo tierra, perdidos, expediente X, transparent, mad men… lo de leftovers és una altra cosa, el tema principal s’anomena sortida i a mi em recorda el where is my mind? dels Pixies, però això es una altra historia… en fi, l’autor, Max Richter, té una obra, Sleep, de vuit hores, per escoltar mentre dorms, no per dormir; la Deutsche Grammophon ha editat un cd de seixanta minuts, from sleep, amb set temes que… uau¡!