…anava escoltant, en aquest temps d’alternança  política, el Subversive Nature of Kindness –la naturalesa subversiva de la bondat– de Thor & Friends i m’ha vingut al cap Þingvellir, el paisatge associat al primer parlament del món, l’Islandès; una associació d’idees infantil i il·lusa.

L’esmentat Thor, el xicot de les barbes i el pel llarg de la caràtula, es vol presentar a governador per Texas al novembre de 2018. Percussionista del Swans i col·laborador d’un munt d’artistes –Bill Callaghan, Lisa Germano o Devendra Banhart– amb Peggy Ghorbani i Sara Goat ha fet un disc minimalista, farcit de percussions, marimbes, vibràfons, xilòfons i vents, hipnòtic, imbuït per la natura i vinculat a l’humanisme, ideal per els dies de l’estiu.

Igualment minimalista, la irlandesa Áine O’Dwyer, en Locusts, va gravar en dues esglésies, a Nova York i Anglaterra, llocs sagrats, set peces, amb òrgan, veu i elements electrònics, plenes de dissonàncies, actualitzant les veus de l’antiguitat medieval, fent-nos tornar a la simplicitat de viure.

I amb el mallorquí Miquel Serra i l’octau clima, el seu darrer disc, passarem sa nit de Sant Joan més estimulant, de sa manera més natural i menys artificial, amb l’essència del minimalisme psicodèlic i folk de ses illes… al seu disc la felicitat dels animals hi deia: …jo que no he omplit bé es temps que m’ha tocat / de per tot me ve sa música de baix / son els dervixes que han arribat / i m’interessen més ells que el que diuen / quan van girant …

Així que… girem-hi tots, girem-hi.