…al preàmbul del ‘pamflet’ Nova Il·lustració Radical, el darrer llibre de Marina Garcés, ens diu que nosaltres, en el planeta sencer, estem en temps d’antiil·lustració i no és un estat, és una guerra.

… i llegint lo m’ha vingut al cap la veu del Llach al final del Món Porrera : ‘…ei, ei… hi ha d’haver una altra manera de viure, segur’  i les cançons que cantàvem i cantem, espontàniament, sense motiu aparent… I amb el somriure, la revolta, es del ’82 i ja ens recordava com seria el futur. ara mateix, de Martí i Pol, sempre és actualitat.

… al 2015 Mikel Andueza va publicar 5 segundoro, un disc instrumental, en el que comença dient: una vegada vaig oir que cada 5 segons mor un nen a l’Àfrica. un bon començ per prendre consciencia i inspirar-se veient com és el món i com l’entenem. el disc es molt vital, no podria ser d’altra manera amb aquest començament.

… al 2017 Ander García presenta Hiru, un disc amb subtítol: dels  fonaments  de  la  música  Basca  a     l’improvisació . ell es contrabaixista i l’acompanya Juan Ortiz al piano. un bon començament per saber d’on venim i reconèixer-nos en qui som i, d’una manera silenciosa, cridar-ho i que tothom ho escolti. és molt bonic, molt.

I ara us deixo amb la Marina: ‘Imagino la nova il·lustració radical com una tasca de teixidores insubmises, incrèdules i confiades alhora. ‘no us creiem’, som capaces de dir, mentre des de molts llocs refem els fils del temps i del món amb eines afinades i inesgotables.’