… m’agrada llegir amb música, quan puc aprofito per escoltar els últims discos que he aconseguit, i m’agrada quan haig de deixar de llegir perquè el que escolte em distreu de la lectura, i miro el nom de la cançó, torno a llegir els crèdits i després, torno al llibre …

The Basement Tapes de Dylan, és un disc mític, el primer pirata, gravat al ’67 al soterrani d’ una casa de camp – Big Pink – sense pressions, no anava a ser editat, un altre món era possible. Retrobades lletres i anotacions que no arribaren a ser cançons, músics diversos ha creat Lost On The River, bonic títol i emotiva actualització  d’un altre mon possible…

Father John Misty, ex bateria dels Fleet Foxes, comença les notes de Pure Comedy amb una cita de l’eclesiastès ‘el que és, ja ha estat i el que serà, ja va ser…’ parla, amb ironia, de religió, drogues, polítics, de coses útils de saber abans de la revolució. molt chulo, pura comèdia…

bé… el primer tall de l’ últim disc de Cody ChesnuTT, My Love Divine Degree, no em va deixar continuar el llibre, ‘tot pot succeir quan la música és bona’, és el títol i lletra d’aquesta primera cançó, la segona, Àfrica el futur, amb l’ insistent ‘c’mon children’ em recorda el ‘what time is it ?’ del Nation Time de Joe McPhee del ‘70 i a Prince i sembla inspirat en l’evangeli de l’era d’aquari de Jesús, apòcrif, que, d’entre altres coses, vincula els deus hindús i jueus. molt místic i revolucionari  tot …

i com deia aquell: el segle XXI serà místic o no serà… ah, el llibre… América Alucinada de Betina González… m’ha agradat, molt…

I shall be released .