…vaig tenir molta sort quan vaig començar a llegir premsa musical: disco-exprés, popular 1, vibraciones, no feien distincions entre generes musicals, rock, cançó, blues, jazz, soul. un dels primers discs que vaig comprar, el quint, va ser Betwween Nothingness & Eternity de la Mahavishnu Orchestra, jazz-rock se’n deia, un bon començament.

recorde que John McLaughlin, líder del grup, no s’entenia amb la resta del grup, ell amb el misticisme hindú i els altres amb les alegries de l’alcohol, el sexe i les drogues. malgrat això el disc, en directe, és una meravella de improvisació, comunicació i bon rollo. El mateix sembla que va passar a la gira de Miles Davies, de 1960, amb John Coltrane, al 1960. El resultat ho podeu escoltar a la gravació The Final Tour, impressionants els diàlegs a les improvisacions del temes. recorde un article, al vibraciones, que feia ressò de les pulles que li feia B.B. King, en un concert a Barcelona, a Miles Davis, que seia entre el públic del teatre, perquè  pugés a l’ escenari i tocarà amb ell.

tot això em ve al cap al llegir, en un periòdic local, l’ aniversari del Mussol, el club de jazz, que compleix cinc anys, encara que sembla que sempre hagi estat aquí. als clubs de jazz es reprodueix el que el que fan els musics, s’ajunten, conversen i fan una tasca enriquidora que, després, comparteixen amb nosaltres, que escoltem i gaudim.

“ …fluctuant sobre les teulades de les ciutats contemplant el jazz … “ per molts, molts anys, moltes felicitats al Mussol.