…no he sigut jo de ballar, mai, però veient a David Byrne, a la tele, a la gira de presentació del disc amb Brian Eno, Everythings That Happens Will Happen Today, amb els musics i ballarins amb tutú, tots de blanc i sense parar de moure’s, sents alguna cosa festiva i animada al cos, feu la prova; ara presenta el seu darrer disc, American Utopia, i ho fa acompanyat d’un nombrós grup de percussió, tots de blau, descalços i en moviment continu i sents la necessitat de picar amb les mans i moure’t, la barreja d’estils ètnics funciona… deu ser l’estiu…

… i l’estiu porta la musica al carrer, revetlles, festes de barri, de poble; em ve al cap una processó a un poble de la Vall de Gallinera i després la revetlla amb un grup que, a la prova de so, tocava temes de la Weather Report, la música estiuenca més tribal i mestissa del món;  sonava molt, fa molts anys,  a l’Utopía, un “disco bar“ de la comarca, Birland, Black Marquet, Brown Street i el Mysterius Traveller, amb l’hipnòtica Jungle Book, ideal per veure estels a la fresca en Sant Antoni… i la Companya Eléctrica Dharma, també hi havia un “disco bar“ anomenat així, Dharma, que començà fent música al carrer, amb Els Comediants, cançons populars renovades, actualitzades que feien ballar a tothom en les places del pobles i als festivals que començaven a sortir a tot arreu. Al Canet Roc varen fer-li un homenatge a Miles Davis i van fer ballar fins a l’ estrella del dia

… us deixo amb una recomanació de Matsuo Bashō per a l’ estiu… feu-li cas, era un home savi, molt

beguem tota la nit
per fer un cossiol de flors
amb el tonell