Sembla mentida. Si hom contempla les imatges del blog alcoyhistoriaytradiciones.blogspot.com i aprecia l’espectacularitat de l’esquadra del capità moro de la Filà Judíos de 1973, mentre gira amb majestuositat el cantó del Pinyó sota un cel que enlluerna i el cabo amb savoir faire aixeca al públic de les cadires, no pot creure que minuts més tard, a pocs metres de l’Ajuntament, quatre festers van estar en flames, previsiblement per causa d’una burilla.
I així va ser. Quatre components de l’esquadra d’esclaus -Humberto Andrés, Antonio Mompó, Francisco Cardenal i Armando Gosálbez- van patir cremades de segon i tercer grau en les cames, per causa del foc que es va originar a l’estopa i el plàstic dels leotards que tapaven les cames i que, literalment, es van fondre amb la pell dels festers. La rapidíssima intervenció dels presents, que van tapar les flames amb allò que van trobar a mà i van apagar el foc va limitar la gravetat de les lesions, que, no obstant això, van ser importants.
Els quatre judíos van ser traslladats al Sanatori Sant Jordi, on va acudir Julio Berenguer Barceló amb un cotxe de la llavors Policia Municipal, i va col·laborar en l’atenció sanitària, en la seua qualitat de metge. Com que les cremades eren de consideració, Berenguer va contactar amb el doctor Vicente Miravet, cap de la unitat de cremats de Creu Roja de València, que es va desplaçar a Alcoi i els va reconéixer. Amb posterioritat, van ser derivats a l’hospital de Creu Roja on van ser objecte d’una plàstica amb empeltaments cutanis.
Berenguer va escriure més tard que havia passat «una vesprada dramàtica». En aquell moment era tinent d’alcalde de l’Ajuntament i majoral de l’Associació de Sant Jordi, per la qual cosa quan els pacients van quedar estabilitats va marxar a informar a l’alcalde i també president de l’Associació, Jorge Silvestre Andrés.
Mentrestant, el primer tro de la Filà Judíos, Silvano Galiana, va ordenar que es parara l’Entrada de Moros, que va poder reprendre la marxa deu minuts més tard, amb el cabo i els sis membres de la formació que quedaven i que havien resultat il·lesos. Molt poca gent s’havia adonat d’allò que havia passat i, en fet, l’única persona que va poder obtenir imatges va ser el fotògraf anglés Brian Summer, reporter gràfic del periòdic anglosaxó de Benidorm que s’editava en Gráficas Ciudad, i que el diari Ciudad va recollir en primera pàgina en l’exemplar del 8 de maig.
El primer tro va haver de fer front a una situació complicada, especialment per alguns comentaris del públic referits a la reduïda composició de l’esquadra. En un moment concret, va escoltar com un home del públic cridava que els que faltaven «havien fet un gra massa amb les libacions» i li va soltar una plantofada que el va fer caure a terra des de la cadira. Assabentat Jorge Silvestre del que havia passat, després de les Festes va convocar als dos implicats i l’agredit li va presentar al primer tro l’altra galta, admetent que ho mereixia de totes passades pel seu comportament inadequat.
L’Entrada va continuar amb normalitat, amb un gran espectacle, com havia passat al matí amb la desfilada Cristià, amb l’excepció de l’esquadra de l’alferes de la Filà Mossàrabs, que va acumular un retard molt important i que va rebre forts xiulits i esbroncades del públic. El cronista de Festes, Adrián Espí Valdés, va mostrar la seua contrarietat amb l’actitud dels espectadors en el relat que va fer en 1974, on per cert va dedicar menys de dues línies al desastre patit per la Filà Judíos.
Aquesta és -transcorregut mig segle- una aproximació a la història d’un episodi esgarrifós de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, que s’ha pogut reconstruir fonamentalment gràcies al llibre “Judíos o Sultanes”, de Julio Berenguer i al diari Ciutat, tant pel que fa a l’exemplar del 8 de maig d’aquell any com al llibre “La Ciudad de tu vida”.
