Ara que està de moda parlar del Forn Morú del carrer Sant Josep, el Forn per a mi, vull contar-vos la història del Forn, ma casa.

Jo vaig néixer al Forn, un dia d’hivern de postguerra, quan les cartilles de racionament encara feien més gelades les nits de l’hivern alcoià. Allà al mig del barri obrer, jo no tenia fred, vaig ser un xiquet privilegiat a les nits fredes, jo tenia la ‘calefacció central’ del forn.

Jo vaig néixer al Forn, allà on a les nits senties els crits dels veïns quan els guàrdies civils entraven amb una puntada de peu a la porta i s’enduien els pares de família un parell de dies, si hi havia sort. Quan jo vaig néixer el pa es coïa amb foc de llibres i demés documents que entraven d’amagat sota la foscor de la nit o sota la roba de veïnes que ja només els quedava la por.

Jo vaig néixer al Forn, i allà una nit el meu pare, després de pegar-me una bona bufetada, va cremar uns cartells de propaganda de l’Església que jo, un xiquet de 10 anys atret pels dibuixos, vaig furtar del carrer i que, després pagaria el senyo Torró el barber, com no… amb una bona pallissa. Em sap molt de greu Torró, només tenia 10 anys…

Jo vaig néixer al Forn, i allà la iaia Teresa de vegades, quan podia, perquè no es podia sempre, desapareixia una vesprada pel barri amb una barra de pa sota el mantó, en plena època de racionament pensava que ningú s’adonaria d’una barra, de les poques que hi havia…

Jo vaig néixer al Forn, al barri obrer com molts altres d’Alcoi, quan estava completament ple, i sembla impossible que tanta gent capigués en dos carrers, algú ho haurà oblidat, però jo no. Allà els xiquets fèiem balons de futbol amb restes de roba vella, jugàvem a les xapes i els dies de neu, els xiquets venien al Forn a escalfar-se i passar la vesprada.

Jo vaig néixer al Forn, i de vegades veia com un xiquet li deia a mon pare “senyo Guillermo, pot ajudar-me a dur a mon pare a casa?” aquell obrer destrossat per la guerra i l’alcohol que no podia ni arribar amb les seves pròpies cames a sa casa. Allà on ma mare, va ajudar a alguna veïna a llevar-li els trossos de camisa enganxats a l’esquena del seu home, després que els guàrdies civils el tornaren a casa.

Jo vaig néixer al Forn, i vaig veure a mare, a qui les olives li feien un fàstic impensable, aguantar al vigilant, menjant olives negres poc a poc al mig de la saleta i mentre, anava tirant els pinyols de la boca per tot el terra. Allà on de vegades, els homes de la fiscalia (aquells que racionaven el menjar) portaven a coure civada prohibida en eixos dies, els mateixos que controlaven el mercat negre i els mateixos que et denunciaven per coure la civada prohibida.

Jo vaig néixer al Forn, soc Pedro Guillem, fill d’Enriqueta, l’ultima fornera del Forn Morú.