Què succeeix al cim del Puig Campana? Hi ha tanta activitat com diuen? O com acostuma a passar a la majoria dels cims només està ple de pedres, sargantanes i matolls? És una muntanya màgica o és una muntanya maldita? És cert que hi va haver una base d’OVNIS? Què hi ha de veritat en allò dels túnels que comunicaven el Puig Campana amb la base d’Aitana? I, per damunt, de tot què vol dir mendiko ahotsa?  La resposta a aquestes, i a algunes preguntes més, la trobareu en aquest l’article.

Informació d’interès per als/les alumnes de 6e de primària
El Puig Campana és una muntanya que forma part de les serralades prebètiques. Té una altitud de 1.410 metres, la segona més alta de la província d’Alacant només superada per la serra d’Aitana. Es troba a una distància del mar Mediterrani de 7,8 km en línia recta, la qual  cosa fa que siga el segon cim més elevat de l’estat espanyol per proximitat a la costa darrere del Pico Pienzu a Astúries. Està situat al terme municipal de Finestrat i figura entre els llocs d’interès comunitari del País Valencià.

Rotllà, Sant Jaume i un monjo amb un ase
Les primeres notícies que es tenen d’una certa animació al cim del Puig Campana es remunten a fa, més o menys, 20.000 anys quan grups de caçadors homo sapiens van assentar-se a les coves i abrics de la muntanya aprofitant la riquesa natural de l’entorn, l’aïllament i la gran visibilitat sobre els voltants que oferia el cim.

No se sap (almenys jo no ho sé) si per aquella època ja existia la fractura en forma d’U, anomenada El Portell, que caracteritza la muntanya. El que sí se sap es que gràcies a ella també va haver una gran afluència de públic al cim. Com, per exemple, el cavaller franc Rotllà que es va enamorar bojament d’una donzella i que quan va saber que ella li havia lliurat el seu cor a un moro s’enrabià tant que va dibuixar a cop d’espasa la costa mediterrània des de Cadaqués (Roques de Rotllà) passant pel cap de Norfeu (Alt Empordà) fins al Puig Campana on va fer el forat del cim, El Portell també conegut com la Coltellada de Rotllà, i amb els enderrocs l’illa de Benidorm.

Hi ha una variació menys feresta de la llegenda que diu que Rotllà estava enamorat d’una jove malalta que moriria amb l’últim raig de sol i que el guerrer va fer-li el forat a la muntanya per allargar el dia i, de passada, l’agonia de la donzella.

Altres animadors del cim van estar Sant Jaume i el seu cavall blanc (cavall que devia pertànyer a la quadra del de Sant Jordi, autor del forat del Barranc del Cint a Alcoi) que amb una patada podria haver estat l’autor de El Portell. O el monjo i el seu ase que van ensopegar al cim i van fer el forat (versió low cost de la llegenda de Sant Jaume).

Pinet i sus muchachos
Després d’un temps de merescuda calma, el cim del Puig Campana va tornar a animar-se a finals del segle XIX, en convertir-se en l’amagatall del bandoler José Martorell Llorca (1868-1909) ‘Pinet’. Home de família benestant que, després de matar un sergent a la mili, va fugir i va tornar-se’n a Finestrat. Recent arribat el sacerdot de La Nucia va sol·licitar-li l’ajuda per recuperar els béns usurpats pels terratinents locals. Pinet va formar una banda amb el seu germà i altres veïns; i es va dedicar a assaltar les diligències dels rics que creuaven la zona i a repartir el botí entre els necessitats. L’enginy de Pinet i l’ajuda dels camperols el van salvar en més d’una ocasió de la Guàrdia Civil i el van convertir en l’enemic públic número u dels rics propietaris de la Marina, els quals van instar a les forces de seguretat a acabar amb ell. Cosa que, passat un temps, van aconseguir. Com sol passar.

Ja estan ací
Cap als anys setanta del segle passat va ser quan l’activitat del cim del Puig Campana va assimilar-se a la de la planta d’oportunitats del Corte Inglés en època de rebaixes. Tot va començar amb Herbert S. Williamson un periodista americà i reputat (si això es possible) especialista en el fenomen OVNI que va intentar, sense èxit, celebrar un congrés d’ufologia a Benidorm, per debatre la forma d’U del cim del Puig Campana que – segons ell – era ‘un punt d’aterratge d’OVNIS on es proveïen de combustible per continuar viatge pel planeta Terra’. Quin tipus de combustible? Quina forma tenia l’OVNI camió cisterna que traslladava el combustible fins a Finestrat? O… Perquè necessitàvem combustible les naus per donar un parell de voltes a la Terra quan, suposadament, venien de galàxies situades a milers d’anys llum? Son preguntes que mai es van plantejar i que a hores d’ara continuen sense resposta.

Williamson també havia descobert en un papir de l’Antic Egipte una espècie d’encontre en la tercera fase entre extraterrestres i aborígens al cim del Puig Campana la qual cosa probablement va ser un al·licient per a que, entre 1978 i 1979, mig centenar de persones es reuniren els caps de setmana a la muntanya per passar la nit al ras, albirar plats voladors – i si hi havia sort – trobar-se amb extraterrestres.

Aquest grup anomenat GRECO com el pintor, i acrònim de Grupo de Esfera Cósmica, estava liderat per un tal Ryucho, un japonès que mantenia contactes telepàtics amb els alienígenes que habitaven al cim i que -segons ell- estaven embolicats en conxorxes interplanetàries que es lliuraven a la Terra. Una teoria que, dit siga de passada, s’assembla com un ou a un altre ou a l’argument de la pel·lícula Campo de batalla: La Tierra protagonitzada per John Travolta i més roina que les pistoles.

Confirmava la desbaratada hipòtesi el fet que sovint es veien llums travessant el forat de la muntanya. Quan algú va relacionar aquestes llums amb els atracaments de la VI Flota a Benidorm; assenyalant que, amb tota seguretat, procedien d’helicòpters pilotats per ianquis agosarats que per distreure’s feien carreres per la Coltellada de Rotllà, la teoria de la base/benzinera al cim del Puig Campana va perdre tot l’interès.

Els àngels confidencials 
Interès que es va recuperar cinc anys més tard, el 1983, quan Miguel Ángel (no podia ser d’una altra manera) López Melgarejo un dels principals angeòlegs (no confondre amb angiòlegs) de l’estat espanyol decideix escoltar una veu interior que li deia: Ves a la part alta del Puig Campana… I en anar va trobar-se en uns essers estranys que ben bé podien haver estat extraterrestres però que en realitat eren àngels amb noms tan curiosos com Zacoutel, Tahariel i alguns altres més tots acabats en el.

Els àngels van dictar-li un llibre de 2.000 pàgines anomenat ADAMA – com el comandant del creuer de combat Galàctica –  que, en principi, no s’havia de publicar fins l’any 2050, però que es va publicar l’any olímpic de 1992 i on s’expliquen alguns esdeveniments futurs, però sobretot, de quin mal hem morir els humans.

Els túnels foscos
A banda d’aquests fets fefaentment documentats – d’alguna manera – corrien també un munt de teories conspiranòiques que parlaven d’una complexa xarxa de túnels soterranis al Puig Campana que connectaven amb la xarxa de túnels soterranis de la Base Aitana la qual cosa demostrava, sense possibilitat de discussió, l’existència d’una conxorxa de l’exercit per mantenir oculta la presencia d’extraterrestres a la costa alacantina. Tot i que a hores d’ara els únics túnels dels que es té constància son els caus de conills, rates, talps, serps, sargantanes i furons.

Unes preguntes soltes per anar acabant
¿Per què tanta animació al Puig Campana? ¿És una rèplica vivent d’aquelles muntanyes de la bogeria de Lovecraft que ens recorda la insignificança humana davant del vast univers? ¿D’on venen tots aquests curiosos encontres i aparicions? ¿Es a causa de la falta d’oxigen produïda per l’esquerpa pujada? ¿O d’una espècie de núvol etílic tòxic que puja des dels pubs britànics de Benidorm fins el cim? ¿Per què any rere any el Puig Campana ostenta el rècord de rescats d’escaladors, corredors i excursionistes? ¿Serà la veu de la muntanya, mendiko ahotsa que diuen els bascs?