En ‘Dias de Nevada’, Bernardo Atxaga s’apunta a una de les tendències actuals de la novel·la que consisteix en barrejar realitat i ficció. A partir del viatge que, presumiblement, va fer a Reno per escriure aquest llibre, construeix una història que és, per una banda, un diari fidel de la seua estada americana a Nevada i per altra una barreja de records i anècdotes (com la història de Paulino Uzcudun, boxejador que va ser tres voltes campió d’Europa i que una volta retirat, amb la Guerra Civil en marxa, es va deixar embolicar pel bàndol feixista) en la línia d’Obabakoak. Un llibre que guanya en interès i intensitat a mida que te endinses en eixe món que no saps ben bé si és realitat o ficció que crea, o recrea, l’autor.
