Elvira Cambrils va nàixer a Pego (La Marina Alta) el 1955. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de València i s’ha dedicat a la docència fins a la jubilació. Va descobrir la passió per l’escriptura l’any 2000 resseguint els passos d’Ulisses i des d’aleshores no ha parat d’escriure.

Amb els relats de Mira’m amor va guanyar el Premi Blai Bellver de Xàtiva i amb els de Vestida de lluna, el Soler i Estruch de Castelló de la Ribera. Ha publicat novel·les com ara El bes de l’aigua, Tot el que tinc per ballar amb tu, A la platja de Camus o Aire, guardonada amb el premi Sánchez- Cutillas d’Altea.

El llibre que ens ocupa, Argila i calç, ha guanyat el prestigiós premi Enric Valor de novel·la. A banda de la seua carrera literària, Elvira Cambrils ha rebut l’honor de ser premiada amb la Lletra Lila l’any 2022 per la seua trajectòria cívica i social.

El títol de l’obra ja és, de per si, metafòric. Una metàfora que s’estén al contingut de l’obra. L’argila és un material de color; la calç, però, és blanca. Tots dos són necessaris per a la construcció dels habitatges, de les cases que ens han d’acollir, de la llar on hem de viure amb pau i harmonia. Si hi manca un dels dos materials, l’edifici de la convivència no estarà complet i restarà exposat a enfonsar-se en un futur.

La calç de la casa és una advocada, Blanca Miralles, casada amb un altre advocat, Eugeni, qui la convencerà perquè abandone la seua professió per exercir la passió que l’ha acompanyada durant tota la vida: l’escriptura. Tots dos treballaven junts en un bufet a València fins que n’obriran un altre a Dénia, la qual cosa els permetrà viure a la casa de la Vall, una vall de creació literària situada al bell mig de la comarca de La Marina.

L’argila és una jove migrant africana, immigrant procedent de Djibouti, en un periple de tres anys per diversos països africans, abans de recavar en La Vall, on arribarà, rescabalada d’un centre d’internament per a estrangers per Jordi, un dels fills de Blanca, mentre que resta a l’espera de l’ordre de protecció per a refugiats. La jove Amina, aquest és el seu nom, patí la violació paterna i l’ablació del clítoris al seu país natal. Va donar llum a la petita Salma durant el trajecte i amb moltíssimes penúries, dificultats i un nadó alletat aconseguí arribar al centre d’internament de Melilla.

Aquesta història és desgranada per Elvira Cambrils en una dualitat narrativa compartida amb la de la Blanca, benefactora d’Amina en una relació simbiòtica que contemplarà la cura per part de la jove africana vers l’escriptora vella que viu sola a la casa de la Vall d’ençà la partida dels seus tres fills i el traspàs de l’amor de la seua vida, el seu company Eugeni.

Les dues històries són presentades d’una forma entrellaçada i amb una connexió inevitable per part de l’autora. Són dues ànimes errants. L’una, Blanca, al llarg de la seua vida, pels camins de les seues aficions literàries, de la mà d’Eugeni. Un camí que es truncarà amb la seua mort i d’aleshores ençà, constituirà un neguit continuat en l’ànima de Blanca per omplir d’il·lusió i estima, la vida escadussera que li resta, lluny dels seus fills i llurs circumstàncies, que només omplen la vall en visites temporals per l’estiu.

L’arribada d’Amina i la seua filla Selma sembla que emplenen aquest buit, juntament amb les amigues de Blanca de tota la vida que viuen al poble i de Vicent, el jornaler que té cura dels camps de la casa. En aquest procés de recapte emocional de les experiències viscudes al llarg de la vida, Blanca convencerà Amina perquè li explique tots els detalls del seu llarg trajecte de tres anys i incloure’ls en la darrera novel·la que potser publicarà. Aleshores assistirem a l’evolució de l’infortuni de la jove mare, primer embarassada i posteriorment, amb una filla a la qual arriba a no voler tenir, en un recorregut infernal que inclou els països del nord d’Àfrica com ara Djibouti, Egipte, el Sudan, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc, tot passant per l’illa de Lampedussa on no podrà desembarcar, fins arribar a Melilla, d’on passarà a València i, d’ací, a La Vall.

Ambdues històries discorren paral·leles perquè l’autora ho fa possible amb una destresa narrativa digna d’elogi. Combina perfectament tots els temps i fa hàbils giragonses en la línia dels esdeveniments per fer possible la simultaneïtat dels dos relats i les semblances que hom puga trobar-ne. Al capdavall, es tracta de la història de dues dones que busquen el seu camí de vida, la seua identitat i la seua raó de ser.

Cambrils desenvolupa un estil àgil en la narració dels fets, amb un llenguatge d’innegable qualitat literària que ens apropa a la poesia en moltes de les seues descripcions dels paisatges i dels fets. En els seus escrits rau la noblesa i la generositat envers la situació dels desvalguts, encarnats en aquesta ocasió per la refugiada Amina que són víctimes de vexacions, enganys i mil penalitats per sobreviure-hi fugint de la terra que els ha vist nàixer per complir el somni d’una vida millor. Aquest llenguatge quasi poètic és combinat amb l’altre més col·loquial i característic del valencià de La Marina que l’autora posarà en boca dels habitants de La Vall que apareixen a la novel·la.

Per altra banda, la filosofia és ben present al llibre, amb nombroses cites d’autors sàviament escollides per l’autora per tal d’il·lustrar la narració dels fets. Hi ha, igualment un homenatge a la literatura valenciana de postguerra i del franquisme, sobretot a la femenina, amb citacions a Beatriu Civera, Maria Beneyto, Maria Ibars i Carmelina Sánchez-Cutillas. Però també hi haurà el record per a Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster.

Tal com diu Rafa Gomar al seu article sobre la novel·la a La Veu dels Llibres, es tracta “d’una novel·la àgil, compromesa, emotiva i vitalista, farcida d’històries que transmeten la passió per viure i escriure i us farà gaudir d’una molt bona experiència lectora”.
Compartim fil per randa aquesta apreciació i recomanem la seua lectura per tal de deixar-se dur de tota la passió que hi posa l’autora i que reflecteix profundament el vitalisme, la il·lusió per la vida que rau per sobre dels caps de les dues protagonistes i que venen a explicar, de forma clara i entenedora, llur trajecte per tota la vida que han viscut.