Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de traductor.

L’esclat de la Guerra Civil l’obliga a abandonar Barcelona, on s’havia establert i comença aleshores un llarga fugida que el durà al sud de França, on va començar en un camp de refugiats i en companyia d’un anarquista, l’Esteve, s’instal·la en un mas perdut als Pirineus, on tots dos rebran la invitació a enrolar-se a un comandament maqui autòcton, l’Exèrcit Lliure de Catalunya, tot formant part d’un front de resistència contra les forces franquistes que han ocupat el departament pirinenc de França, mercè a l’acord entre Hitler i Franco.

L’obsessió per matar franquistes va arrelant-se al seu ànim fins arribar a focalitzar aquest desig en la persona del dictador i genocidi espanyol.

L’autor d’aquesta obra, Joan-Lluís Lluís, català nascut a Perpinyà arrossega fins a la ficció una novel·la històrica amb fets que poden ser totalment creïbles, amb una ambientació de paisatges i d’història perfectament inserits en el seu context. No obstant, això, li atorga al seu protagonista l’honor merescut de ser l’executor del Caudillo, després d’haver sofert una llarga sèrie de penalitats descrites amb cruesa, i alhora, objectivitat, i que són presentades al lector en forma de diari de guerra.

Guanyadora del Premi Sant Jordi de Novel·la l’any 2017, la seua originalitat rau en allò assenyalat adés: l’obertura de portes de la novel·la històrica perquè en faça entrada la ficció, tot barrejant-se amb l’acurada i rigorosa descripció de la vida d’un personatge, convertit en heroi, malgrat que les seues condicions físiques trenquen el model tradicional que aquesta mena de personatges sempre ha exhibit pertot.

Es tracta d’una obra de lectura àgil, que situa ràpidament el lector en l’època i els paisatges que el seu protagonista recorre i que són descrits amb tota profusió de detalls, sense que aquests esdevinguen, de cap manera, irrellevants o sobrers.