Publicada a l’any 1991, representa una encertada incursió d’Isabel- Clara Simó en el món de la novel·la de misteri i intriga, la protagonista de la qual defuig de la imatge d’heroïna o detectivesca de les novel·les característiques del gènere. El detectiu, masculí, s’hi haurà de conformar a ser un personatge secundari, tot i que no es pot negar com és d’important la presència d’aquest en la trama de la novel·la.

La protagonista és, doncs, una ama de casa decebuda i avorrida després de molts anys de matrimoni  i nul·la atenció per part del marit.La mort d’aquest, produïda per assassinat, deixa al descobert una immensa fortuna que havia acumulat en secret i que Sara, l’abnegada esposa, res no en sabia després de tots els anys de convivència. L’origen d’aquest cabal de diners és molt fosc, tot i que les investigacions de l’inspector Carles Domènec deixen a les clares que no hi haviacap il·legalitatals negocis de l’Òscar, el seu espòs, tot i tractar-se d’una modesta companyia d’assegurances que actuava de tapadora d’altres operacions financeres més suculentes, relacionades amb la venda i el tràfec d’armes amb els països subdesenvolupats.

Convençuda de l’origen immoral d’aquesta immensa fortuna, Sara decideix investigar pel seu compte tot assumint el risc de la gola de llop on s’hi podia ficar i malgrat les temences de l’antiga secretària del seu marit i dels inspectors de policia, decideix endinsar-se en l’escomesa.

La mesura en la dosificació del misteri per part de Simó permet mantenir l’alçada de l’expectació ben alta al llarg de tot el relat, fins a la fi d’aquest.

El feminisme de l’autora és ben present al llarg de la novel·la com una mena de filosofia que es desprèn a l’hora d’analitzar mínimament el caràcter dels personatges de la narració. Una dona relegada a les tasques domèstiques, menystinguda pel seu marit i les amistats d’aquests, esdevé una protagonista amb la suficient valentia i coratge com per arribar a estirar de tots els fils de la trama que envoltava l’afer de l’enriquiment més que sospitós de la persona que havia compartit amb ella llar i matrimoni, però no pas l’estima.  El seu valor se situarà finalment per sobre del mateix inspector Domènec, molt pagat de si mateix, qui se’n sabia per damunt de tot i de tots, fins i tot de qualsevol dona i que es mirava la Sara i la seua amiga la Vera, amb un gest fraternal no exempt de certa dosi de masclisme innat. La Sara, com ha hem dit, no és l’arquetipus d’heroïna, però si que palesa un sentiment de la justícia moral que la farà vèncer qualsevol temor, vinga d’on vinga i encarar les situacions que trobarà en la recerca de l’origen de la fortuna de l’Òscar.

De lectura amena i distreta, no cal recórrer a Agatha Christie per assaborir una novel·la policial d’intriga. L’intent reeixit que en fa Isabel-Clara Simó ens permet el mateix gaudi, en un context més proper com ara Barcelona, tot i que l’autora ens farà viatjar a  la ciutat de París en determinats passatges de la novel·la. Bona i apassionant lectura us espera si decidiu ficar-vos-en de ple en el misteri.