slogan tipografia la moderna
Llegint s´entén la gent
El trist lament de la ciutat perduda
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre “Noruega” de Rafa Lahuerta Yúfera, publicat per Llibres de la Drassana - Obra guanyadora del premi Lletraferit de novel·la l’any 2020
Francesc Pou - 12/09/2022
El trist lament de la ciutat perduda

Rafa Lahuerta Yúfera (València, 1971) és un escriptor valencià de la darrera generació. Conegut aficionat del CF València, creà la grada d’animació Gol Gran i ha participat en diversos llibres col·lectius de temàtica futbolera. L’obra amb la qual es va donar a conèixer en el món literari, La balada del bar Torino (2014), tracta el tema d’aquest esport.

L’obra que ens ocupa, Noruega, fou premiada amb el premi Lletraferit de novel·la 2020.[ Constitueix un gruix d’esgarrades memòries ficcionades que relaten la vida singular d’Albert Sanchis Bermell. Criat a la vora del Mercat Central, la seua trajectòria és un viatge als budells d’una València menestral i fluvial que ha desaparegut, la dels anys 80 fins a principis del segle XXI, un cant definitiu a la ciutat, amerat de dolor i d’amor.

La vida d’Albert Sanchis és la d’un fracassat que viu el seu fracàs en l’ocàs d’una zona de València desconeguda, la Ciutat Vella, a l’altra banda del riu Túria, dins les antigues muralles i de les Torres de Serrans. Una part de la ciutat oblidada pel silenci de les administracions i rebutjada per la intel·lectualitat de la ciutat i el conjunt del País.

Hi ha moltes semblances entre la vida d’Albert Sanchis amb episodis de la vida del propi autor, tal i com ho ha reconegut aquest en sengles entrevistes realitzades arran de la publicació de la novel·la, obra que ha constituït un èxit de vendes inaudit en la història de les publicacions en la nostra llengua. Lahuerta, que es confessa un lector incansable de Juan Marsé des de ben jove, intenta traure a la llum literària una València que, segons el seu testimoni, té unes característiques que no són envejables a aquelles que presenta la ciutat de Barcelona i que Marsé, a l’igual que altres escriptors posteriors com ara Ruiz Zafón, han sabut reflectir en obres d’un èxit incontestable.

Albert Sanchis és un jove fill d’una família de botiguers dedicats a la venda del peix i la saladura, amb especial cura del salmó, el millor de Noruega (vet aquí el títol de la novel·la). Les seues andanades d’adolescents li permeten conèixer d’altres joves, el desarrelament del qual els durà a nodrir els llistats de la delinqüència i la prostitució, una vegada conclòs el període d’escolarització obligatòria. Aquesta relació amb membres iniciàtics de la futura lumpen contrasta amb la d’un jove, com ara Albert, fill d’una família socialment estructurada i amb solvència econòmica. L’especial relació que té amb la seua germana, una pintora amb força talent, el mena a llegir àvidament i a seguir els consells del seu avi (persona a la qual té especial veneració), en el sentit de dedicar-se a l’escriptura.

No obstant això, l’intent d’escriure la gran novel·la d’aquella València ruïnosa que va perdent edificis, bars, discoteques, llocs de prostitució, etc., a mesura que avança la dècada dels 80, constitueix un gran fracàs que l’acompanyarà al llarg de la seua vida. Aquest fracàs va íntimament lligat a l’amorós, al d’una vida abocada a la solitud després de la pèrdua progressiva de tots els membres de la seua família. I amb el rerefons, com ja hem apuntat, de la degradació d’un barri que fou, en paraules de Ferran Torrent “un gran barri xino”, mentre que a l’altra banda d’un riu inexistent s’alçava una altra ciutat despersonalitzada que eixia en els catàlegs i relegava a l’oblit la part històrica d’aquesta.

Totes les morts dels membres de la seua família deixaran una petja en la seua personalitat trista i desarrelada. Perquè Albert Sanchis és un desarrelat que viu amb un matalàs econòmic produït per la venda dels immobles de la família. Aquesta suficiència econòmica el farà preocupar-se per altres coses que van més enllà de la supervivència econòmica. De totes les morts, és la de la seua germana Rocío, esdevinguda en un accident de trànsit, la que truncarà el destí de la família Sanchis- Bermell i, en el seu cas, es considerarà incapaç de pair-ho al llarg de tota la seua existència. El record de la germana, unit al de la seua concepció de platja on hi ha els carrers que volten el Mercat Central, menaran el seu record pels camins del dolor i l’amargura que anirà destil·lant en cadascun dels dies que viu, dintre d’una programació de vida desordenada on va cercant el record d’uns dies que s’han esvanit en la memòria, talment com la platja o la ciutat fluvial que mai no arribà a ser.

La crítica especialitzada ha dit que l’èxit de la novel·la no rau en allò que explica, sinó en com és explicat. L’ús d’un llenguatge directe, on l’autor converteix el lector en el seu confident íntim, potser siga una de les raons que explique el ressò d’una novel·la que ja ha estat editada, igualment, en castellà. L’estil del llenguatge és molt proper al col·loquial, sense que això reste importància a la contundència del missatge ni a la bellesa emotiva que desprèn la novel·la. No obstant això, des d’un punt de vista personal, caldria posar de relleu les concessions excessives que se’n fan a una forma dialectal concreta de la nostra llengua, fugint, potser excessivament, del registre formal i literari. Si per tal de no caure en “catalanismes” normalitzem alguns “castellanismes”, no estem fent un gran favor al vigor de la nostra llengua ni a la importància del seu ús correcte.

Tanmateix, aquesta apreciació no resta valor al llenguatge fet servir en l’escriptura, clarament colpidor en la consciència del lector, que anirà desenvolupant un sentiment d’empatia i complicitat amb l’autor des de les primeres planes del llibre.

La seua lectura és de tot punt recomanable. Deixar-se arrossegar pels sentiments vessats per l’autor al llarg de la trajectòria del personatge i comprendre les seues circumstàncies és un exercici que esdevé senzill i amb una càrrega d’emotivitat ben forta. La millor contextualització d’allò narrat pot produir-se una vegada conclosa la lectura, amb la visita dels carrers de la Ciutat Vella, per contemplar allò que resta d’ells o el que ha sigut transformat. Caldrà recórrer a la memòria imaginativa per situar-nos als llocs on Albert Sanchis evoca la seua joventut. Tot i això, pagarà la pena fer-ho.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Jean Sorel says:

    Excel•lent i encertadíssima dissecció del llibre de Lahuerta, crec que no queda cap membre en el tinter.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario