Donald Ray Pollock (Knockemstiff, Ohio, 1954) és un escriptor nord-americà que va néixer i va viure a la localitat de Knockemstiff. Que va abandonar aviat els estudis per treballar en una planta càrnica i, posteriorment, en una fàbrica de paper, on va romandre més de tres dècades i que quan comptava amb 55 anys, any amunt any avall, es va graduar en el programa d’escriptura creativa de la Universitat Estatal d’Ohio i va publicar el seu primer llibre, una col·lecció de relats anomenada Knockemstiff.

Tots els relats de Knockemstiff succeeixen a la ‘Hondonada’, nom amb els que els habitants identifiquen el seu poble (o el que siga), i on succeeixen històries crues, aspres, tristes, tan sòrdides que li diuen gos fes-te enrere al realisme brut de Raymond Carver però en les que sempre sura un cert tuf, si no d’humor, de mala llet divertida.

Knockemstiff és un catàleg, digues-li catàleg digues-li monstruori, de personatges llençats a perdre, violents, cretins, retardats, inadaptats, que roben la medicació als seus familiars malalts per fer negoci, que es passen la vida més penjats que una botifarra, que viuen en caravanes, en cotxes abandonats, que malviuen, que treballen en gasolineres cutres, bars cutres (els que treballen) que es deixen morir de fred i, que en general – com la editorial Pepitas de Calabaza – tenen menys projecció que un Cine Exin

Malgrat tot açò Knockemstiff resulta un llibre curiós, força interessant, enganxós a més no poder que malgrat la brutícia i la sordidesa de cap manera, provoca rebuig (i això que es veuen vindre a la llegua per on van totes les històries i que no hi ha cap lloc per a la redempció) si de cas, un poc commoció i una altre poc d’estranya tendresa.