Llibre directe, savi, descarnat, sexualment actiu i, per damunt de tot, molt divertit que va de quatre dones amb diversos graus de discapacitat intel·lectual que conviuen en un pis tutelat, ballen, okupen, autogestionen i assisteixen a assemblees interminables en Ateneus Llibertaris. Hi ha qui diu que és com el reverso tenebroso de ‘Campeones’. No sé si tant però sí que les 4 protagonistes estan més abandonades, son més autònomes, rebels i crítiques amb el sistema que els de la peli. Amb tot el sistema (incloent-hi la CUP, els llibertaris, els independentistes i, per suposat, els espanyols). Deia Jaume Cabré que si viatges veus llocs i paisatges i si llegeixes vius amb la gent que habita eixos llocs i paisatges. Després de llegir aquest llibre, a part de riure molt, m’ha fet l’efecte que m’he passat un parell de setmanes vivint a un pis tutelat de la Barceloneta amb la Nati, l’Àngels, la Patri i la Marga i que, fins i tot, m’han crescut rastes. Molt recomanable (el llibre i les rastes).