Tal com es diu al dors del llibre, l’autor alcoià Jordi Peidro i Torres, fent servir una tècnica de dibuix basada en el gravat de la primera part del segle XX i molt apropiada per a l’època que descriu la novel·la, aconsegueix descriure, amb una concepció moderna i innovadora del relat gràfic i amb tota la cruesa emanada dels fets, una vivència personal, la del seu paisà, Francisco Aura i Boronat, emmarcada en un dels episodis més negres i abominables de tota la història de la humanitat.
Aura, combatent republicà a la Guerra Civil espanyola, ha de fugir d’aquest país en produir-se la victòria de les tropes franquistes. Travessa la frontera per Portbou i després de romandre en un campament de refugiats, és reclutat per treballar en la construcció de la línia Maginot, un intent del govern francès de detenir la presumible avançada de les tropes alemanyes i la seua internada dintre el territori gal. Aquest objectiu no s’aconseguirà i el soldat republicà caurà presoner de l’exèrcit del III Reich, essent conduït finalment al camp de concentració de Mauthausen. Totalment desposseït de les seues pertinences i de la seua dignitat com a persona, haurà d’encetar un tortuós camí per a la supervivència en un camp d’extermini on tot era prohibit, fins i tot pensar o mirar més enllà dels límits de la pròpia ombra.
Tot el ventall de situacions vexatòries i denigrants viscudes per Paco Aura són descrites de manera magistral amb un doble llenguatge, gràfic i escrit, per part de Jordi Peidro, qui al llarg de la seua fruïda trajectòria literària ha donat mostres de domini absolut de tots dos llenguatges. I no sols això, amb una habilitat excepcional en la tècnica narrativa aconsegueix deixar ben palès les característiques de l’horror tant en allò que diu i escriu, com en allò altre que no apareix al llibre, però que l’autor ha fet comprendre perfectament al lector.
Possiblement el complement gràfic ajude a confegir una millor imatge interior de tot el que es vol descriure amb paraules . L’esforç mental en dibuixar la realitat que s’està llegint és menor i tal vegada per això, hom pot anar més enllà d’allò escrit i dibuixat. L’autor aconsegueix amb molta habilitat que el magí del lector complete la narració presentada d’una forma més o menys esquemàtica. Peidro és ben conscient de la necessitat de dominar el temps narratiu per tal de no fer excessivament llarga una història dirigida, indefectiblement, a colpir l’ànim de qui n’enceta la lectura.
El fil argumental fa ús del recurs cinematogràfic de començar situant el protagonista en el marc del reconeixement que el món li deu, a ell i a tots els supervivents d’aquell holocaust. D’aquesta manera prepara l’atenció del lector i alhora eleva la figura del protagonista a l’alçada dels herois. I Paco Aura ha d’ésser considerat com a tal perquè tota la seua vida arran l’esclafit de la Guerra Civil ha estat un puls continu amb la mort, amb la qual va conviure dia rere dia, tot evitant caure als seus braços en un tortuós calvari que costa imaginar des de la distància del temps i dels fets.
El desig del propi Aura de què aquest episodi no caiga en l’oblit és recollit pel dissenyador i escriptor alcoià amb aquesta novel·la, un autèntic homenatge a la voluntat i l’amor per la vida que surt per sobre de les humiliacions i les condicions més inhumanes, contra la dignitat com a persona que va patir aquest milicià a qui la història va arravatar la seua joventut.
Cal destacar l’originalitat del plantejament literari de l’autor, que a banda de les vinyetes novel·lades, introdueix una mena de retalls de diari amb notícies de la Gran Guerra o una tira còmica d’humor negre per deixar palés el trist paper que va jugar en l’esdevenir del protagonista el ministre i cunyat de Franco, Serrano Suñer, perseguidor incansable dels exiliats republicans.
En definitiva, es tracta d’una original novel·la gràfica que constitueix el principal llegat escrit sobre un capítol de la vida d’un ciutadà lliure que fou privat de la seua joventut, la seua llibertat, la seua dignitat i sortosament (tal i com reconeix el mateix protagonista) de poc no va estar de lliurar també la seua vida en un dels períodes més denigrants de la història d’Europa i del món.
