Antoni Martínez Bonet, com ja vam explicar àmpliament en la darrera col·laboració, és autor dels poemaris L’incrèdul pentinat (2013) i Multiplicant grills (2020). A banda, ha conreat més la narrativa, concretament els llibres de relats. Començà amb Amor cuit el 2013, després Amor cru, el 2016 i D’amor res el 2019, que va ser Premi de Narrativa Carmelina Sánchez-Cutillas d’Altea. I amb un altre recull de contes que du per títol Mala sort per a la fusta si naix violí, ha guanyat el 37è Premi de Narrativa Vila de Puçol, que edita Onada Edicions de Benicarló.
D’entrada, cal dir que el títol del llibre està basat en un vers del poema Un tros de fusta del poeta francés Arthur Rimbaud, «i si un tros de fusta descobreix que és un violí?», que ens parla d’aquells éssers que tenen en el seu interior la força de la creativitat artística, musical o literària. Arthur Rimbaud serveix, igualment, d’inspiració per a l’autor, en referir-se als tripijocs amorosos amb el seu amic Verlaine i que omplen les planes d’un dels millors relats del llibre de Bonet.
Mala sort per a la fusta si naix violí consta de 14 narracions on ens mostra, des de la ficció ideada per l’autor, episodis de la vida o de personatges generalment i àmpliament coneguts. La llista és molt variada: hi trobarem poetes, pintors, models femenines, escriptors, músics i compositors… Tots ells amb un nom i un lloc dins la història. Hi ha el poeta portuguès Fernando Pessoa, el guitarrista i compositor de blues nord-americà Robert Johnson, tindrem l’oportunitat de llegir l’emotiva carta de Miguel Hernández a Josefina Manresa, la seua muller, aspectes desconeguts de la vida de la pintora impressionista i model Suzanne Valadon, així com també d’altres personatges no menys importants com ara Samuel Beckett, Jean Genet, l’italià Césare Pavese o els amors del prestigiós compositor valencià del segle XVII Vicent Martí i Soler en la cort de la tsarina Caterina II.
Per altra banda, alguns relats han estat bastits tot servint-se d’un fet quotidià, com ara La coincidència, Per un treball ben fet, L’entrevista o La casualitat. En tots podrem gaudir d’un estil narratiu al qual Antoni Martínez Bonet ens té acostumats i que un altre dels grans novel·listes valencians, Josep Lozano, el descriu com a “un llenguatge ric, profús, encertades acotacions o introspeccions psicològiques, situacions ben singulars o insòlites que inciten l’interès i que, n’estic convençut, no decebran gens el lector”.
El poeta, novel·lista i assagista Manel Alonso i Català defineix Bonet com “un narrador amb una veu personal pròpia i fins a cert punt original. Els seus relats estan escrits en una prosa a la qual li agrada acostar-se, d’una manera atrevida i fins i tot descarada, a la poesia… Arriba a utilitzar algun element, una pintura de Paul Klee, per a parlar-nos amb sarcasme dels aspectes més dolorosos, patètics o ridículs de la condició humana”. Es refereix Alonso al relat La casualitat, un dels millors contes de tot el llibre.
Segons Salvador Vendrell, cadascun dels relats farà el lector entretenir-se amb les dèries d’uns personatges que formen part del nostre imaginari cultural i, tot i que alguns són ja ben morts, tornaran a viure de la mà de Bonet. “Ens acostarem al críptic caràcter de Samuel Beckett o a l’introspectiu de Cesare Pavese. Podem passar pàgines i contes per on habiten personatges com ara Aleister Crowley que trenca tots els tòpics”.
Un llibre de lectura àgil, com tots els d’Antoni M. Bonet, amb imatges literàries de gran qualitat i un gran nombre de reflexions sobre el sentit de la vida, sense oblidar la destresa de l’autor en la descripció que en fa dels personatges, tasca per altra banda gens senzilla, doncs l’existència real d’aquests fa que hom es bellugue en terreny pantanós a l’hora de reviure’ls de nou. Tanmateix Bonet se’n surt amb escreix i el resultat d’aquest èxit podem gaudir-lo en les 160 planes d’aquest llibre de contes. Bona i profitosa lectura.
