Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb més perill que un mono amb una pistola. O no. Té un ambient angoixant i claustrofòbic que a mi m’ha agradat; i unes menjades de cap de la protagonista que m’han semblat molt interessants. Minimalisme narratiu de categoria.
