Amb aquesta novel·la, l’escriptor de Beniarrés Just I. Sellés tanca una trilogia de llibres dedicats a la geografia del paisatge i la història de les comarques centrals valencianes, Diània, des d’un punt de vista oposat a tot allò que hom venia llegint i que no feia una altra cosa que glosar la figura del rei Conqueridor i les seues gestes.
Des de la perspectiva de l’altre bàndol, el dels perdedors i posteriorment expulsats, Sellés fa, mitjançant les lletres de la seua obra, una reivindicació del llegat cultural dels àrabs en els seus set-cents anys de permanència ininterrompuda. La primera novel·la, Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya, estigué centrada en la figura del visir d’aquestes terres; ara, però, clou aquesta trilogia de la mà d’una jove amiga del visir, Amira, qui després de ser venuda als cristians per la seua mare i ser dama de confiança de la mateixa reina Na Violant d’Hongria, els esdeveniments de la vida la duran de bell nou a la cort de Muhammad, on aprendrà un munt de coses sobre el poder curatiu de les herbes i les pedres de tot el territori de Diània. Aquest savi que tantes ensenyances li procura, el vell Yahya, esdevindrà amb el temps, en el seu guia assenyat que la comminarà a fer un viatge espiritual per totes les serres de la Muntanya, descobrint els amagatalls i coves que n’hi ha pertot, així com també l’espiritualitat i la màgia, heretades dels primers pobladors amb les pintures rupestres que hi trobarà. Tot açò li obre les portes de l’inframón, amb el mite de les nàiades i nimfes, les quals venen a configurar la llegenda del barranc de l’Encantada, que ha arribat fins als nostres dies.
Es tracta d’una novel·la extensa, de més de quatre-centes planes, narrada amb lleugeresa i des d’una òptica molt propera al lector, el qual no tarda gairebé res en fer-se partícip de la història i seguidor apassionat d’aquesta. Està dividida en quatre llibres:
A banda, hi ha un preàmbul i un epíleg, que resulten essencials per comprendre la relació dels fets històrics amb l’origen, com ja hem dit, de la llegenda del Barranc de l’Encantada, de les seues nimfes i tresors ocults.
Aquesta divisió no altera de cap manera el cos unitari de la novel·la, amb una perfecta concatenació de la Historia i la seua inserció en la trama del relat, basat en la vida d’Amina, des que forma part de la cort personal de la reina Violant fins la mort del cabdill Al-Azraq, qui va ésser, és i serà el gran amor de la seua vida. El quart llibre constitueix un autèntic homenatge als paisatges dels contorns on l’autor ha nascut, s’ha criat i que estima profundament: els paratges del sud de Diània més propers al seu poble natal: el Benicadell, el barranc de l’Encantada, la Vall d’Alcalà, la serra d’Albureca, el Montcabrer i un llarg etcètera que són descrits amb molts detalls i sense ocultar la passió que tots ells l’inspiren.
Val a dir que cap detall d’aquesta novel·la és fruit de la casualitat. Just Sellés demostra un coneixement molt acurat de la història de la Reconquesta a les terres de les nostres comarques i sap crear-li l’entorn literari adequat per tal que siga àmpliament coneguda pel lector. L’abundosa bibliografia consultada i que hom cita a la fi del llibre, n’és una prova concloent. Igualment denota un coneixement de tots els paratges que apareixen a la novel·la. No debades se’ls ha recorregut, arribant fins i tot a pernoctar-hi, per tal d’aconseguir unes magnífiques fotografies que il·lustren el seu llibre anterior (Diània. Terra Nostra) i també per sentir de prop l’hàlit de tots aquests indrets i nodrir-se’n de la passió que es veurà reflectida, posteriorment, a les planes del llibre.
A banda d’abastir pam a pam el terreny descrit, l’autor fa gala d’un extensiu coneixement de les plantes de les serres de les comarques, llurs propietats curatives i màgiques, les quals les situa dintre del marc de saviesa del llegat del poble àrab, al qual considera legítims avantpassats dels qui hem nascut i poblem aquestes llars. Sellés investiga profundament en la cultura mora i ens deixa mostres de la poesia de l’època de població dels nostres territoris, així com també de la seua ciència i inquietuds del seu pensament.
Igualment l’autor assumeix el repte de ficar-se dintre del pensament femení, i enfocar des d’aquesta òptica tots els esdeveniments que s’hi produeixen i com els viu interiorment la protagonista Amira. Encara que el llibre és narrat en tercera persona, hi ha una encertada introspecció en el pensament d’una jove que es mou entre dues cultures antagòniques que pugnen per un país que totes dues reclamen com a seu, bé siga a través del llegat de molts segles de permanència o per la força de les armes que faran servir les hostes cristianes del rei Jaume I.
En definitiva, es tracta d’un llibre de lectura amena, que arrossega al lector a una cursa cap a la fi, atret pel ritme que imposa la mateixa dinàmica dels fets. Cal, però, detenir-se en la descripció dels paisatges, la bellesa dels quals, la càmera i la ploma de Just I. Sellés han retratat a la perfecció, doncs l’autor converteix cada llibre en una aventura personal, tot endinsant-se per cadascun dels llocs i vivint-los amb intensitat, per tal de reflectir la bellesa màgica que els caracteritza. La millor recomanació seria visitar els paratges descrits i posteriorment, endinsar-se en la lectura. D’aquesta manera, hom podrà fruir, alhora, de l’experiència personal i també aquesta altra que l’autor descriu magistralment al llarg de la novel·la.
