Ho han tornat a fer. Heus ací tres entremaliats autors (dues plomes i un pinzell) que tornen a l’aventura. Javier Llopis i Pep Jordà, amb els dibuixos de Manuel Antolí, s’atreveixen a estripar el moll de l’os que sustenta l’esquelet de l’alcoiania: les Festes de Moros i Cristians. El fenomen sociològic que defineix per antonomàsia el caràcter dels alcoians és analitzat des de totes les òptiques per tres autors que coneixen ben bé tot l’engranatge que mou l’espectacle i les actituds i costums que se’n deriven.
A mitjan camí entre una guia del foraster i una crítica farcida d’humor als costums alcoians relacionats amb aquesta celebració festiva, és presentat en format de diccionari on són analitzats els mots que tenen a veure directa i indirectament amb la festa, tot intentant un apropament des del punt de vista simpàtic al particular caràcter de la gent d’Alcoi que explica, en bona part, el teorema socioètnic que s’amaga darrere de la festivitat abrilenca.
Aquesta segona obra d’aquest trio d’asos constitueix un aprofundiment al fons de l’alcoiania amb els seus trets més característics que poden ajudar a digerir tot allò que s’explicava al llibre anterior (Diccionari de Butxaca) i que converteixen els habitants d’aquesta foia en espècimens d’una singularitat que no passa per alt tothom que visita i conviu en aquesta part de les valls de la llegendària Serra de Mariola.
La formació religiosa assolida pels autors en temps d’escola és palesa en alguns conceptes bíblics que són presents al llibre (el sanedrín, la segunda venida de Jesucristo), molt característics dels habitants d’una ciutat que es defineix d’esquerres. És una de les grans contradiccions amb què les alcoianes i alcoians convivim dia rere dia, des del Mig Any fins al Dia dels Músics.
No hi busqueu crítica sense pietat ni tampoc la guia indispensable per conèixer a fons la trilogia. És un poc d’ambdues coses, barrejades amb precisió i intel·ligència pels tres autors que donen imatge i paraula a un llibre que vol servir de mirada autocrítica per als de casa i, per als visitants, una aproximació al coneixement de l’entramat fester des de la distància emocional que suposa la fina crítica i exaltació quan toca, sense caure en les lloes ampul·loses que inunden la immensa majoria dels escrits festers sortita d’una ploma local.
Som davant d’un llibre agut, precís, irònic, pedagògic, sociològic i divulgatiu. Tot plegat, excepte entranyable. Hom pot endevinar les causes per les quals els autors defugen d’aquest darrer qualificatiu. I ho han aconseguit amb escreix.
I no poden faltar unes petites recomanacions abans d’encetar la lectura del llibre: si sou d’Alcoi us l’heu d’empassar a fons perquè necessitem riure’ns una mica de les nostres tradicions inamovibles (excepte quan hi ha canvi de dates a la Setmana Santa). I si sou de fora, us en fareu una idea de l’ample vocabulari i de les tradicions costumistes a què donen origen aquestes Festes i us permetrà un coneixement d’aquestes més enllà d’allò que pugueu llegir en llibres, pamflets i revistes de festes. Bona i divertida lectura.